Los cuatro pilares del aprendizaje | Stanislas Dehaene, neurocientífico

0:14Hola a tot el món.

0:16Soc l'Stanislas Dehaene i soc neurocientífic,

0:21és a dir, que tracto de comprendre com funciona el nostre cervell,

0:26i d'això parlarem avui.

0:29Espero que avui hàgiu portat el vostre cervell.

0:34Dueu a dins una de les màquines més extraordinàries de l'univers.

0:40El cervell humà té aproximadament 86.000 milions de neurones

0:46que estan interconnectades,

0:48i cada neurona ja és en si una mena de miniprocessador.

0:52Cada neurona es connecta amb una mitjana d'unes altres 10.000 neurones,

0:56cosa que resulta en una xifra sorprenent: mil bilions de sinapsis,

1:02de punts de contacte entre les neurones.

1:06Pensem, i aquesta és la hipòtesi sorprenent,

1:09que tot el que sentim, tot el que vivim,

1:12tot el que aprenem,

1:14totes les paraules que coneixem venen del nostre cervell.

1:19Tot el que sentim: els dolors, els plaers...,

1:22venen del nostre cervell,

1:24i els neurocientífics tractem d'entendre

1:26com funciona aquesta màquina.

1:29Segur que heu sentit a parlar

1:30del progrés de la intel·ligència artificial.

1:34Actualment, s'està aconseguint construir màquines

1:37que tenen la capacitat d'aprendre i que són capaces de produir llenguatge.

1:41No obstant això, m'agradaria tractar de defensar el nostre cervell

1:45i mostrar-vos també que és una màquina encara més extraordinària

1:48que les màquines modernes.

1:51Una de les maneres de veure-ho

1:53és pensar que aquest òrgan que és al nostre cap

1:56només pesa un quilo i mig.

1:59Compareu-lo amb els superordinadors que cal utilitzar

2:02per desenvolupar models d'intel·ligència artificial.

2:07A més, consumeix 20 watts;

2:09aproximadament, un milió de cops menys que els grans ordinadors

2:14necessaris per fer funcionar models d'intel·ligència artificial com ChatGPT,

2:19del qual segur que heu sentit a parlar.

2:23Per tant, hem d'intentar comprendre

2:25com l'evolució ha aconseguit crear progressivament aquesta màquina,

2:29perquè entendre-la

2:33comporta entendre'ns a nosaltres mateixos.

2:37D'això m'agradaria parlar avui:

2:39de tractar de comprendre l'òrgan biològic que ens fa pensar.

2:45Per mi,

2:47és el nou subjecte d'aquesta qüestió tan antiga,

2:51que és: "Coneix-te a tu mateix".

2:53Intentem conèixer-nos a nosaltres mateixos

2:56per poder utilitzar millor algunes parts del cervell

3:00i aprendre millor.

3:02Crec que avui parlarem molt també sobre l'aprenentatge.

3:07En el meu cas, jo soc matemàtic.

3:10D'entrada, el que m'interessa són les matemàtiques

3:12i m'agradaria tractar d'entendre

3:14com el nostre cervell aconsegueix interpretar les matemàtiques.

3:20És un dels descobriments més importants de la humanitat:

3:24la invenció de les matemàtiques,

3:26la invenció dels símbols,

3:28els símbols dels nombres, inclús els símbols de les lletres.

3:32És una cosa que ha permès a la nostra espècie anar encara més enllà

3:36del que altres espècies d'animals són capaces.

3:39Jo intento comprendre a la meva feina

3:41com s'adapta el cervell a nous aspectes culturals

3:45com les lletres, paraules, xifres, etcètera.

3:49Què canvia al nostre cervell

3:51quan aprenem xifres aràbigues o lletres?

3:56Al cervell hi ha una xarxa de circuits que és canviant

4:02i que podem veure.

4:04Al laboratori

4:07tenim equips que anomenem d'imatgenologia cerebral.

4:11Qualsevol pot, simplement, estirar-se a la màquina,

4:15que són aparells de ressonància magnètica,

4:18i podrem veure tot el cervell;

4:22no només la seva anatomia mil·límetre a mil·límetre,

4:26o inclús per sota del mil·límetre,

4:28sinó que també veiem l'activitat cerebral.

4:32Un dels descobriments que els meus companys i jo hem fet

4:36és que, quan comencem a llegir un text,

4:38hi ha una petita regió del cervell que s'il·lumina

4:41i que es troba aproximadament al mateix lloc en totes les persones

4:45que són capaces de reconèixer les lletres

4:47i d'aprendre a llegir en un analfabet concret.

4:51També hem descobert que, quan fem un càlcul,

4:53hi ha altres regions del cervell que s'il·luminen.

4:56Estem intentant comprendre com funcionen.

4:59Aquest és, més o menys,

5:01l'itinerari de tot el que parlarem avui,

5:05i crec que aquí hi ha una doble qüestió:

5:09comprendre el cervell,

5:11però també comprendre'l per utilitzar-lo millor,

5:14comprendre'l perquè tots tenim cervell

5:17i tots necessitem aprendre al llarg de la nostra vida,

5:20no només a l'escola, sinó al llarg de tota la nostra vida.

5:23A més, sens dubte,

5:25molts de nosaltres haurem de fer front a dificultats

5:28a la nostra vida,

5:29que poden ser malalties cerebrals

5:31o, simplement, estats temporals del cervell

5:34com la depressió.

5:36Es tracta també d'això:

5:39de comprendre com aquest òrgan

5:42és capaç de sumir-nos en aquests trastorns

5:46que afecten una part considerable de la població.

5:49És molt probable que,

5:51si la nostra vida es prolonga per sobre dels 80 o 90 anys,

5:55desafortunadament, patirem alguna malaltia neurològica.

5:59Aquestes són, més o menys, les preguntes

6:02que m'agradaria comentar amb vosaltres.

6:03Espero les vostres preguntes.

6:06Hola, professor, soc en Carlos.

6:08Sé que vostè és neurocientífic i que gran part de la seva feina

6:12està relacionada amb els processos d'aprenentatge.

6:14La meva pregunta és: com a tal,

6:17què és la neurociència?

6:18Com ens podria ajudar a aprendre millor?

6:21Moltes gràcies per la pregunta.

6:23Bé, què són les neurociències?

6:26Les anomenem "neurociències", en plural,

6:29perquè, en realitat, és un conjunt de disciplines

6:32l'objectiu de les quals és estudiar el cervell.

6:35És important entendre

6:36que al cervell diferenciem nombroses escales.

6:40Jo estudio tot el cervell humà,

6:43amb mètodes d'imatgenologia cerebral que permeten veure'l des de l'exterior.

6:49En canvi, altres companys neurocientífics

6:52estudien el cervell dels animals

6:54i, gràcies a això, són capaços d'anar descendint

6:57a escales molt més petites.

6:59Per comprendre-ho, ho podem imaginar gairebé com les nines russes,

7:03que es troben l'una dins l'altra.

7:05L'escala més petita,

7:06si parlem del lloc o del punt més petit del cervell,

7:09seria l'escala de les molècules.

7:11Hi ha molècules que tenen un paper molt concret en el cervell

7:15i que anomenem receptors o neurotransmissors,

7:18que transmeten químicament la informació al cervell.

7:21Hi ha neurocientífics que treballen en aquesta escala

7:24i que estudien les molècules que s'obren i es tanquen

7:27per transmetre els missatges químics.

7:30A una escala una mica més gran, hi ha la sinapsi.

7:32La sinapsi és un punt de contacte entre dues neurones.

7:36Aquí hi ha un gran treball per tractar de comprendre

7:39la velocitat i la natura de la transmissió de la informació,

7:43però segueix sent una escala microscòpica.

7:45Després, passaríem a una escala una mica més gran,

7:47la de les neurones.

7:48Les neurones mesuren uns pocs micròmetres,

7:51és a dir, unes milionèsimes de metre o mil·lèsimes de mil·límetre.

7:55És una escala molt petita

7:56i tenim 86.000 milions de neurones que es connecten entre elles.

8:01L'escala que hi ha per sobre és la que a mi m'interessa,

8:04la dels circuits:

8:05com les neurones es connecten entre elles per fer càlculs.

8:09Les neurones formen circuits

8:10que ens permeten calcular i interpretar coses

8:13com, per exemple, reconèixer una cara.

8:16Veig la teva cara i et reconec.

8:18Nosaltres intentem comprendre

8:20la cadena de tractament de la informació

8:22que porta d'un punt a un altre al cervell

8:25i que ens permet identificar una cara, una paraula

8:29o reconèixer una xifra i arribar a fer un càlcul.

8:32La meva missió és fer això tangible.

8:35Al laboratori tenim diverses màquines

8:37que permeten veure diferents aspectes del cervell.

8:41La meva feina de neurocientífic consisteix a combinar diferents màquines

8:45amb protocols que permeten observar, entendre i disseccionar

8:50les etapes de tractament de la informació.

8:53Si veniu al meu laboratori,

8:55estudiarem, per exemple, la vostra manera de llegir.

8:58Us mostrarem paraules en una pantalla.

9:00Es pot fer molt ràpidament;

9:01la lectura és un procés bastant ràpid,

9:04per tant, podem projectar potser una paraula cada 300 mil·lisegons,

9:08que són tres o quatre paraules per segon que es poden llegir.

9:11Per cadascuna d'aquestes paraules,

9:13mesurarem a quines etapes de tractament de la informació

9:18s'aconsegueix arribar a cada àrea cerebral.

9:21Aleshores, us estirareu a la màquina de ressonància magnètica

9:25i, gràcies a ella,

9:26podrem veure el vostre cervell en tres dimensions,

9:30en talls, així,

9:31i a cada punt del cervell podrem veure

9:34on consumeixen energia els circuits cerebrals

9:37i on augmenta el flux sanguini.

9:40Això és un mecanisme extraordinari:

9:43cada cop que un punt del cervell treballa,

9:46en uns segons,

9:47els vasos sanguinis de la zona es dilaten per proporcionar més sang,

9:52oxigen i glucosa.

9:54És un mecanisme molt evolucionat

9:56que permet al cervell no consumir gaire energia

9:59perquè el cervell només subministrarà més sang

10:02a una regió concreta quan aquesta treballi molt.

10:07Així, podem irrigar una regió i mesurar-lo des de l'exterior.

10:10És gairebé un miracle de la tecnologia.

10:13El cervell s'ha tornat accessible.

10:15Encara no estem gaire habituats a la idea

10:17perquè abans no el vèiem.

10:20Els investigadors no podien veure el cervell.

10:23Havien d'esperar que algú morís

10:25i poder-lo disseccionar

10:26per comprendre i analitzar aquest òrgan.

10:31Avui ens podem estirar en una màquina

10:34i, gràcies a la màgia de la ressonància magnètica,

10:37fer talls i observar cada punt del cervell.

10:40Per on vulgui que flueixi la sang

10:42és un indicador que aquesta regió està treballant.

10:45Aquest és un primer conjunt de màquines de ressonància magnètica,

10:48que utilitzem diàriament,

10:50però no és l'únic que utilitzem.

10:52Els aparells de ressonància estan limitats

10:55perquè no permeten veure l'activitat en temps real.

10:58Necessiten temps:

10:59hi ha un desfasament d'uns segons a l'inici de l'activitat d'una regió.

11:04I, a més, el flux sanguini que arriba dos o tres segons més tard

11:08ja ha augmentat.

11:09Per tant, és com si tinguéssim una imatge borrosa del cervell

11:13perquè no el veiem a escala de mil·lisegons,

11:16i el cervell sí que calcula a escala de mil·lisegons.

11:19Després, un segon equip de tècniques,

11:22el que anomenem la magneto i l'electroencefalografia,

11:25que permet mesurar l'activitat elèctrica del cervell.

11:28En aquest cas, utilitzem elèctrodes.

11:30És també un descobriment bastant sorprenent.

11:33Només cal col·locar un petit elèctrode aquí,

11:36sobre el cuir cabellut, entre dos punts del crani.

11:39Veureu que té voltatge, com una pila,

11:42excepte que és un voltatge molt baix, de microvolts,

11:47és a dir, de milionèsimes de volts.

11:50És una diferència ínfima de potencial,

11:52però ho podem mesurar i ve del cervell,

11:55de l'activitat de les neurones del vostre cervell.

11:59Cada cop que penseu,

12:00ho podem mesurar en forma d'activitat elèctrica

12:02i també d'activitat magnètica.

12:05I la meva feina de neurocientífic consisteix a utilitzar aquests senyals

12:08per mesurar de manera precisa com calcula el cervell.

12:14L'aprenentatge és, realment,

12:16la funció més extraordinària del nostre cervell,

12:19és a dir, que el cervell no només no és estàtic,

12:22sinó que canvia aquests senyals

12:23en funció del que som capaços d'aprendre.

12:27Una de les coses que hem descobert,

12:28per exemple, si jo projecto una paraula...

12:31Bé, totes les paraules es reflecteixen primer a la retina

12:34i, evidentment, es transmeten al lòbul occipital.

12:38No obstant això, si és una paraula que no coneixem,

12:40el sistema alfabètic de la qual no coneixem,

12:42per exemple, una paraula xinesa...

12:44No sé si algú aquí sap llegir xinès.

12:46Jo no sé llegir xinès i no reconec aquesta paraula,

12:49així que aquest senyal s'aturarà aquí.

12:51No obstant això, si aprenguéssim xinès,

12:53el que hem descobert

12:54és que hi ha una regió molt concreta del cervell

12:56que analitza la forma, que analitza els caràcters.

13:00En 170 mil·lisegons aproximadament,

13:03és a dir, en una sisena part de segon,

13:06el vostre cervell detecta l'objecte del qual es tracta

13:09i, de seguida, aquesta activitat es transmet encara més lluny

13:12i reconeix el sentit de les paraules.

13:14En definitiva, les neurociències consisteixen en això,

13:18tractar de crear ponts entre l'objecte,

13:21el cervell i el pensament.

13:24La manera en què el cervell genera el pensament

13:26és una de les grans assignatures de la ciència avui dia.

13:30És un dels grans misteris de la ciència.

13:33Realment, podem reduir el pensament a aquest objecte biològic?

13:37Jo crec que sí,

13:39crec que hem d'acceptar

13:40que som fruit de l'activitat neuronal.

13:43Som el nostre cervell. Aquesta és la qüestió.

13:46Hola, soc en Nacho.

13:48Sé que vostè investiga sobre com funciona el cervell humà,

13:53i m'agradaria preguntar-li què és el que realment significa aprendre.

13:57Gràcies per la pregunta.

13:59Probablement, l'aspecte més extraordinari del cervell

14:03sigui arribar a modificar-se per adaptar-se al món exterior.

14:07Hi ha moltes definicions sobre què és aprendre.

14:10Al meu llibre, jo reflexiono sobre diverses.

14:13Ho tractaré d'explicar de forma concisa.

14:16El primer que podríem dir és que aprendre vol dir

14:20crear al nostre cervell un model del món exterior.

14:26Cadascuna de les nostres regions cerebrals conté un petit model,

14:31una mena de maqueta, d'un aspecte del món exterior;

14:34i tenim milers de models.

14:37Jo tinc un model de la llengua francesa, per exemple,

14:40i vosaltres teniu un model de l'espanyol

14:42que jo, desafortunadament, no tinc.

14:44Teniu un model de la forma en què les paraules

14:47s'han d'encadenar en espanyol.

14:49Ho heu après.

14:51Aprendre és modificar els paràmetres del cervell

14:53per crear un model del món exterior.

14:57Us donaré un model de la manera en què pot funcionar.

15:01Pensem que, per aprendre un model,

15:04és necessari modificar les sinapsis,

15:07que són els punts de contacte entre les neurones,

15:11per ajustar els paràmetres

15:13de forma que s'adaptin al món exterior.

15:16Us en posaré un exemple molt simple:

15:18he participat en la creació d'una exposició

15:21a la Ciutat de les Ciències de París.

15:23Si hi aneu, podreu provar un experiment molt simple.

15:28Us posaran unes ulleres que desplacen el món exterior

15:32deu graus a l'esquerra.

15:35Us poseu les ulleres i el món semblarà normal,

15:38però després, us posaran un objecte al davant

15:40i us diran: "Agafa'l".

15:42Aleshores, l'intentareu agafar i la vostra mà va cap al costat

15:45perquè el vostre sentit de la vista està alterat.

15:48Ho intenteu un segon cop i res.

15:50Ho feu un tercer cop i ja està, heu aconseguit agafar l'objecte.

15:54Ho intenteu un quart cop i bé. Un cinquè...

15:57I, aleshores, us diuen:

15:59"Treu-te les ulleres".

16:00Us traureu les ulleres,

16:02intentareu agafar l'objecte i la mà anirà cap al costat, així.

16:05Què vol dir això?

16:07Durant aquest breu període d'aprenentatge,

16:09i és impressionant que pugui ser tan curt,

16:12heu ajustat un paràmetre inconscient:

16:15el desfasament entre la visió i la motricitat.

16:19És un dels paràmetres que vam aprendre quan érem petits.

16:22Vam aprendre a alinear la visió amb els gestos que realitzem.

16:26Els nadons, evidentment, ho han d'aprendre,

16:29i per això fan tota mena de gestos.

16:32Què és el que veiem en aquest exemple?

16:35Que cal produir i observar un senyal d'error.

16:39És el senyal d'error el que ens permet corregir.

16:44Aquí, en realitat,

16:45veiem un exemple molt simple on hi ha un sol paràmetre,

16:48però al cervell caldria imaginar-se milers de milions de paràmetres,

16:52que són totes les sinapsis,

16:54i que el cervell utilitzarà la correcció d'un error

16:56per corregir cadascun d'aquests paràmetres.

16:59És un principi que també s'utilitza en la intel·ligència artificial.

17:03És el desfasament entre el que fem i el que hauríem d'haver fet

17:06el que ens permet poder corregir.

17:08Ara tenim algoritmes als ordinadors

17:11que ens permeten la retropropagació d'aquesta mena d'errors.

17:14Això se sustenta en un principi molt important:

17:17gràcies a cometre errors, som capaços d'aprendre.

17:21Això pot semblar una cosa paradoxal

17:24perquè a les escoles es diu als nens

17:26que intentin no cometre errors,

17:29però el cervell no aprèn si no rep un senyal d'error.

17:32És una teoria força recent.

17:34Creiem que la majoria dels missatges que el cervell transmet

17:37a diferents àrees d'aquest són senyals d'error.

17:40Evidentment, hi pot haver errors externs,

17:43com quan no puc agafar l'objecte,

17:45però també hi ha errors interns,

17:48com quan jo us sento parlar en espanyol.

17:51Puc tractar de predir el que direu?

17:55El meu cervell ho intenta,

17:57fa prediccions

17:59i va veient el desfasament entre el que ha predit

18:02i el que heu dit de debò.

18:04Desafortunadament, com que jo no tinc un bon model d'espanyol,

18:07hi ha un gran desfasament i no ho aconsegueixo predir bé,

18:10però això crea un senyal d'error

18:12que, en aquest cas, és un senyal d'error intern.

18:14No ho he aconseguit predir correctament,

18:16i aquest senyal permet que s'ajustin les sinapsis al meu cervell.

18:20Imagineu un sistema

18:21que, constantment, procura guanyar informació

18:23i ajustar els seus paràmetres per reduir els senyals d'error.

18:28Ho fem constantment.

18:30Del que podem treure l'aigua clara

18:32és que no ens hem d'avergonyir de cometre errors.

18:36No podem aprendre sense errar.

18:40Tractar d'aprendre a fer windsurf sense caure és totalment impossible.

18:45El fet de caure forma part de la forma d'aprendre del cervell.

18:51Encara podem dir moltes coses sobre l'aprenentatge.

18:54Es podria dir també que aprendre és projectar models del nostre cervell

18:58al món exterior per calcular el desfasament.

19:04Aprendre és també partir d'un estat molt estructurat del cervell.

19:08En ell, tenim, per exemple, models matemàtics

19:11que tractem d'aplicar al món exterior

19:13i anem corregint sobre la marxa segons aquests models s'ajustin al món.

19:20Aprendre és també una activitat

19:22que està distribuïda extraordinàriament al cervell.

19:25No hi ha cap regió que no aprengui.

19:27L'aprenentatge no és una funció d'una regió en concret:

19:31és una funció

19:32que està distribuïda per tot el cervell,

19:34depenent de la natura del que aprenem.

19:36Si aprenem a llegir, anirà a regions molt concretes,

19:40per exemple, al lòbul occipitotemporal.

19:42Si estudiem matemàtiques,

19:44anirà més a la part dorsal i als dos hemisferis del cervell.

19:49Cada regió té el seu model

19:50i l'intentarà ajustar a les dades del món exterior.

19:55Hola.

19:56Miri, em dic Elena, i m'agradaria saber exactament

19:59en què consisteixen els quatre pilars fonamentals de l'aprenentatge

20:03que has anomenat abans.

20:06Gràcies.

20:08El que he anomenat "els quatre pilars de l'aprenentatge"

20:12són quatre grans principis que ens permeten aprendre millor.

20:16La idea és que, comprenent millor què fa el nostre cervell per aprendre,

20:20podem explotar millor el seu potencial

20:22i podem aprendre a aprendre millor.

20:24Podem aprendre a aprendre.

20:29Ara parlarem dels quatre pilars.

20:32El primer pilar és l'atenció.

20:35Hi ha molts estudis sobre què és l'atenció,

20:38i s'ha descobert que l'atenció és una mena d'amplificador

20:42que selecciona una informació i que l'amplifica al cervell.

20:47Per tant, si no poses atenció a alguna cosa,

20:49el senyal es projectarà a la retina,

20:52per exemple, una paraula que t'ha cridat l'atenció,

20:54però es detindrà molt ràpidament, com una onada que va disminuint

20:58i que es deté a àrees precoces del cervell.

21:01Si hi poses atenció,

21:03el mateix senyal s'amplificarà, es dirigirà, s'orientarà,

21:07i podrà tenir un efecte molt més efectiu en l'aprenentatge.

21:12Hi ha estudis molt bons que demostren

21:14que l'atenció pot impedir l'aprenentatge completament,

21:18o, al contrari, potenciar-lo en gran mesura.

21:21Crec que tots coneixeu l'experiment del goril·la.

21:24Si no el coneixeu, és increïble, de debò.

21:27No sé si l'hauria d'explicar

21:28perquè és millor experimentar-ho un mateix.

21:31Bàsicament, si esteu concentrats en el que jo us estic dient,

21:35hi podria haver una persona disfressada de goril·la

21:38que passés per davant i no el veuríeu.

21:41És sorprenent,

21:42però només veiem les coses a les quals posem atenció.

21:45Si no hi posem atenció, és invisible.

21:48Això, per a l'aprenentatge, és una clau.

21:50Un nen que no posa atenció al que el professor diu

21:53no pot aprendre res.

21:55Bé, això no és del tot així:

21:58també existeix un aprenentatge no conscient,

22:00però suposa una grandíssima diferència

22:02respecte a un nen que sí que hi posa atenció.

22:04I tampoc es tracta només de posar atenció a l'objecte,

22:07sinó també al bon nivell de tractament.

22:10Això és important per als professors que ens escolten:

22:13heu de canalitzar l'atenció dels nens

22:15cap al que voleu que aprenguin.

22:17Hi ha un experiment del qual parlo al meu llibre

22:19que sempre m'ha semblat molt significatiu,

22:21que és l'atenció a les paraules.

22:24Quan aprenem a llegir, hi ha mètodes que anomenem "globals",

22:27on el focus d'atenció és la globalitat del món,

22:30i mètodes que anomenem "fònics",

22:32on es posa en relleu la presència de les lletres

22:35i el fet que cada lletra correspongui a un so.

22:38S'han fet assajos de comparar dos grups de persones

22:41que estan aprenent el mateix alfabet.

22:43L'única diferència és que a un dels grups

22:46se li diu que són paraules com les del xinès,

22:49que han d'estudiar com un tot,

22:51i a l'altre se li diu que han d'aprendre

22:53cadascuna de les lletres i el so que els correspon.

22:57És l'única diferència, i se'ls deixa estudiar.

23:00Aleshores, els que van agafar com a referència les lletres,

23:04van aprendre molt millor

23:06i en circuits completament diferents.

23:09Aquells que van estudiar les paraules com un tot

23:12van aprendre en circuits de l'hemisferi dret,

23:14que no és un bon circuit per a la lectura.

23:17L'atenció orienta la informació cap a un circuit totalment diferent

23:22del circuit normal de la lectura.

23:25Aleshores, en funció de com han posat atenció,

23:29de manera global o en concret, a la presència de les lletres,

23:32s'aprenen coses totalment diferents.

23:34El que és interessant és que, si hem d'aprendre a llegir,

23:38hem d'aprendre a llegir paraules noves,

23:40i això ho canvia tot.

23:42La gent que ha après a desxifrar lletres

23:44és capaç de generalitzar aquest coneixement a paraules noves

23:48perquè han posat atenció a una cosa que és general,

23:50a una regla general.

23:51Aquells que han posat atenció a les paraules com un tot

23:54han aconseguit aprendre una vintena de paraules,

23:57però això no es pot traslladar a altres paraules que se'ls presentin.

24:00Veiem, per tant,

24:02que no és només una qüestió de fixar-se en l'objecte,

24:04sinó a la manera en què ho representem mentalment.

24:07El professor ha de ser algú que...

24:10Jo dic sempre que el millor talent d'un professor

24:12és ser capaç de dirigir l'atenció del nen,

24:14de l'alumne, cap al nivell correcte,

24:17cap al que vulguem que aprengui.

24:19També hi ha estudis molt pràctics pel que fa a això

24:22on es mostra, per exemple, que si l'aula està molt decorada,

24:25es crea un efecte de distracció

24:27i la qualitat de l'aprenentatge disminueix.

24:30Això té conseqüències veritablement significatives

24:34per a l'organització de l'ensenyament.

24:38Bé, aquest és el primer pilar, l'atenció.

24:40Ara aniré potser una mica més ràpid

24:42perquè en podríem parlar llargament.

24:46El segon i el tercer pilar són el que jo anomeno

24:48"el compromís actiu" i "la correcció d'error".

24:52Què vol dir això? Que el cervell no és passiu.

24:56No podem aprendre de forma passiva.

24:58El nostre cervell aprèn quan projecta una hipòtesi,

25:02genera una idea i, com he dit fa un moment,

25:05hi ha un senyal d'error que li permet corregir-se.

25:09Cal intentar-ho.

25:11No podem aprendre com a subjectes passius

25:13esperant que això ens arribi.

25:15Cal intentar-ho,

25:18projectar una hipòtesi i rebre una resposta que ens digui:

25:21"No, no és això, no és correcte" o bé: "Sí que era correcte".

25:25El cervell funciona així.

25:27Què vol dir això? Que el senyal d'error és crucial.

25:30És necessari rebre un senyal d'error, bé de l'exterior,

25:34com el professor que corregeix,

25:35o un senyal intern que ens permeti veure el desfasament amb la realitat,

25:39com quan he agafat l'objecte

25:41que estava en desfasament respecte a la realitat.

25:44Això què vol dir?

25:46Que, per exemple, el sistema de notes no és apropiat.

25:49Una nota no és un bon senyal d'error.

25:52Cal un senyal d'error que sigui informatiu,

25:55que permeti corregir

25:57i que proporcioni informació precisa per corregir el model.

26:01Quan ens donen una nota, per exemple,

26:02un quatre sobre vint o un zero sobre vint,

26:05és encara pitjor:

26:06el que n'aprenem no és com corregir-nos,

26:09no és una informació precisa que ens permeti corregir.

26:12El que aprenem és que no ho hem encertat

26:14i, al contrari, això pot tenir un efecte negatiu,

26:17una mena de càstig, una comparació amb la resta,

26:20una mala imatge d'un mateix, etcètera.

26:23El que volem dir amb "senyal d'error"

26:25no és en absolut un càstig,

26:26és un senyal informatiu

26:27que permet corregir el model mental del nostre cervell.

26:31Per tant, atenció, compromís actiu,

26:33correcció d'errors...

26:35I el quart pilar d'aprenentatge,

26:38que és el que anomenem "la consolidació",

26:40on el somni té un paper molt important.

26:44Què entenem per consolidació?

26:46Que no podem aprendre en un únic cop.

26:49Quan aprenem alguna cosa per primer cop, ens exigeix un esforç considerable,

26:53però potser no és suficient per poder automatitzar per complet

26:56el que hem après.

26:58Te'n posaré un exemple.

27:00Aquí hi deu haver gent que ha après ja a conduir un cotxe.

27:04Jo crec que és el cas d'unes quantes persones.

27:06El primer cop que aprens a conduir un cotxe,

27:09m'imagino que ho recordeu, és aterridor

27:11perquè tens la impressió que has de posar atenció

27:14a tot alhora, i és impossible.

27:17No aconseguim posar atenció a tot alhora.

27:22Al principi, tots els aprenentatges

27:24comencen per la mobilització de la nostra atenció

27:27i del que s'anomena el "còrtex prefrontal",

27:30que es troba aquí darrere del front,

27:33que és un sistema que mobilitza recursos

27:35per crear noves connexions,

27:37com una mena de sistema de "routing",

27:40d'enrutament de la informació al cervell.

27:44Quan aquest sistema és en actiu, no pot fer dues tasques alhora.

27:49Ens resulta difícil aprendre a conduir perquè tenim la impressió

27:52d'estar processant massa informació alhora,

27:56de no poder-ho fer tot alhora.

27:57Després de la consolidació, aquest sistema s'alliberarà

28:00i podrem automatitzar la conducció per complet

28:03i potser, per exemple, serem capaços de tenir una conversa alhora,

28:07cosa que és impossible al començament de l'aprenentatge.

28:10Per tant, consolidar l'aprenentatge comporta alliberar recursos

28:13per poder passar a una altra etapa de l'aprenentatge.

28:15En les neurociències hi va haver un descobriment

28:18que és realment important, que és el paper del son.

28:22Els neurocientífics han descobert

28:25que aprenem quan dormim

28:28i que el son té un paper fonamental

28:31en la consolidació del que hem començat a aprendre.

28:34Segons el meu parer,

28:35és un dels descobriments més importants de les últimes dècades.

28:41Podríem pensar que el cervell reposa durant el son

28:44o que es neteja,

28:45que és una mera activitat metabòlica

28:47per corregir l'acumulació de certes substàncies

28:50durant la jornada.

28:52Això ocorre també,

28:53però, en realitat, el cervell és també molt actiu

28:56durant el son;

28:57no para de treballar

28:59i continua estant actiu tota la nit.

29:03S'ha descobert que, en efecte, repeteix informació del dia.

29:09Quan dormim, no tenim la impressió d'estar treballant,

29:13però el nostre cervell ho repetirà

29:15i potser a la nit repeteixi desenes o inclús centenars de cops

29:19informació que només hem rebut un cop al llarg del dia.

29:23És a dir, el que fa potenciar l'aprenentatge.

29:27Hi ha molts estudis realment interessants,

29:30però veiem, per exemple, que sense fer res,

29:33després de dormir,

29:36el rendiment és més alt que abans de dormir.

29:41Les persones que juguen a videojocs,

29:43qui juga aquí a videojocs segur que ho sap...

29:46Potser jugueu a un videojoc durant tres hores

29:50i arriba un punt en què no avanceu.

29:52Aquí arribeu a una asímptota,

29:54és a dir, heu arribat al vostre límit.

29:56Aneu a dormir i, l'endemà,

29:59jugueu al mateix videojoc i és més fàcil.

30:01S'ha demostrat al laboratori

30:03que els circuits es consoliden durant la nit,

30:05i ho veiem inclús a nivell de neurones individuals.

30:08És una cosa extraordinària.

30:10En animals, s'ha arribat a veure

30:11que les mateixes neurones que s'han activat durant el dia

30:14es reactiven durant la nit en el mateix ordre.

30:17Per exemple, imaginem un ratolí que passeja per un laberint.

30:22Podem trobar neurones que codifiquen cada lloc del laberint,

30:27cosa que anomenem "cèl·lules de lloc", "place cells" en anglès,

30:30a l'hipocamp.

30:31Hi ha neurones que es concentren en la posició de l'animal

30:34i, quan l'animal passeja pel laberint,

30:36es poden veure les neurones:

30:37una neurona, dues neurones, tres neurones, quatre...,

30:40que s'activen en l'ordre corresponent

30:42a la trajectòria de l'animal.

30:44Evidentment, durant el dia,

30:45el ratolí no necessita més de deu segons

30:47per completar el laberint.

30:50Enregistrem les mateixes neurones durant la nit

30:52i revivim la mateixa activitat en el mateix ordre

30:5520 cops més ràpidament,

30:58a tota velocitat.

30:59Hi ha una trajectòria neuronal

31:01que reprodueix el trajecte que l'animal ha seguit durant el dia,

31:06i això li permet anar molt més ràpid en el seu aprenentatge.

31:09El que ha trigat molt de temps durant el dia s'accelera a la nit.

31:13Per això creiem

31:14que és un component clau de l'aprenentatge.

31:17Hi ha moltíssims estudis que mostren, per exemple,

31:20que, si millorem el nostre son, aprenem millor.

31:24Conèixer-nos a nosaltres mateixos és una cosa realment important.

31:28Com he dit al principi, "coneix el teu cervell"

31:30forma part de l'ideal filosòfic "coneix-te a tu mateix".

31:34I és necessari ser conscients també de la importància del nostre descans.

31:38Crec que és clau per estar més a gust

31:40al món on vivim.

31:43No hem d'oblidar el nostre període de descans.

31:45No només ens resulta necessari per consolidar,

31:48sinó també per aprofundir.

31:50Hi ha estudis molt bons que demostren que descobrim coses durant el son.

31:54Crec que tots heu sentit a parlar de científics

31:57que es desperten al matí dient:

32:00"Ja està! Eureka! He trobat la solució!".

32:03Això ens passa a tots.

32:06Això ens passa a tots, sobretot, als nens petits,

32:09que troben, per exemple, una paraula nova durant el dia,

32:12i després, a la nit,

32:14el cervell treballa i aprofundeix en el sentit d'aquesta paraula,

32:18estableix connexions amb altres paraules i descobreix coses noves:

32:23"Aquesta paraula la puc aplicar en una nova circumstància", etcètera.

32:28Hi ha estudis que demostren

32:29que, amb els problemes matemàtics, passa el mateix.

32:32Suposem

32:33que estem bloquejats en un problema.

32:36Això s'ha provat al laboratori.

32:38Ens donen un problema matemàtic una mica difícil

32:40que té un truc per resoldre'l.

32:42La gent no pesca aquest truc abans d'anar a dormir

32:45i, l'endemà al matí, la majoria d'ells,

32:47bé, almenys un nombre significatiu,

32:49troben una solució nova i original al problema.

32:52Tots tenim aquesta capacitat:

32:54descobrir coses mentre dormim

32:56no només és una cosa pròpia de grans científics.

32:58És una propietat essencial del nostre cervell.

33:00I aquests són, grosso modo, els pilars de l'aprenentatge.

33:04Si aconseguim concentrar l'atenció,

33:08tenir un compromís actiu, generar hipòtesis,

33:12treure partit dels senyals d'error que rebem

33:16i gaudir d'un bon descans,

33:18és a dir, que hi hagi una alternança d'aprenentatge, son,

33:21aprenentatge, son,

33:23veurem com millora bastant el nostre aprenentatge.

33:27Això, per cert,

33:28són coses que ja s'apliquen en algunes branques pedagògiques.

33:32En concret, estic pensant en l'ensenyament de la música.

33:35Si estem aprenent a tocar un instrument,

33:37el que acabo de dir és el mètode correcte:

33:40assajar cada dia, dormir,

33:42assajar cada dia, dormir,

33:44no necessàriament molt de temps.

33:46Els professors de música solen dir un quart d'hora o mitja hora al dia,

33:50però cada dia,

33:52i amb concentració, atenció, repetició,

33:55sense estrès ni càstig.

33:56El senyal d'error és totalment normal;

33:59els professors de música saben

34:00que el primer cop que intentem tocar una partitura

34:03no ho farem perfecte.

34:04És normal: errar és perfectament normal.

34:07Hem de posar fi als complexos de fracassar en alguna cosa,

34:09i crec que és una cosa que hem de treballar a les escoles

34:12perquè, sovint,

34:13tenim una visió molt negativa dels nostres errors,

34:15una visió extremista.

34:16"Aquest alumne és un negat per a les matemàtiques".

34:18Doncs no és cert.

34:19Tots els cervells poden aprendre,

34:21simplement, cal aplicar aquests pilars de l'aprenentatge.

34:25Encantada. Soc la Lucía

34:27i, bé, els alumnes d'avui dia, bàsicament,

34:29tractem de memoritzar i memoritzar,

34:32però la meva pregunta és si vostè creu que realment l'aprenentatge memorístic

34:35és tan rellevant en l'educació.

34:38Jo crec que sí, crec que és necessari aprendre

34:41almenys una certa quantitat de coses de memòria.

34:44La raó és la següent:

34:45el nostre cervell no pot fer dues coses alhora.

34:48Bé, vull dir,

34:49el nostre cervell no pot fer dues coses conscientment alhora.

34:55Hi ha un espai al còrtex prefrontal

34:57que els meus companys i jo anomenem el "global workspace",

35:01l'espai de treball conscient,

35:03i aquest sistema que està lligat al nostre còrtex prefrontal

35:08ens permet prendre consciència de la informació.

35:11El problema és que,

35:12si prenem consciència de la informació A,

35:15no podem veure la informació B.

35:17No podem fer dues coses alhora.

35:19Segur que heu sentit coses com:

35:21"Les dones poden fer dues coses alhora i els homes no".

35:25Tot això és fals.

35:26Tots, homes i dones, tenim una clara limitació.

35:30No podem fer dues coses conscientment alhora.

35:34Si estem posant atenció a una tasca,

35:37no podem, alhora, fer-ne una altra.

35:40S'han fet molts experiments a laboratoris

35:43i els resultats són concloents.

35:45Si us demano que respongueu amb la mà dreta a un so

35:48i amb l'esquerra a un senyal lluminós,

35:50veureu que no podeu fer les dues coses alhora,

35:54encara que cada hemisferi pugui controlar la seva mà corresponent.

35:58La realitat és que no.

36:00Mentre ateneu al so, la llum haurà d'esperar.

36:05La cosa és que,

36:06com que aquest espai prefrontal és aquell del qual tenim consciència...

36:11Quan intentem atendre i respondre al so,

36:14no som conscients que la llum és allà

36:17ni que no estem responent a la llum.

36:19Per això, creiem que podem fer dues coses alhora.

36:23És una il·lusió.

36:24Si mesurem el rendiment del nostre cervell,

36:27veurem que s'ha alentit quan estàvem atenent al so.

36:31Estàvem alentits a l'hora d'atendre la llum.

36:34Com que tota la nostra consciència estava ocupada pel so,

36:37no érem conscients que estàvem alentits.

36:41És una conclusió molt interessant per la consciència,

36:44encara que sembli una ximpleria:

36:45no som conscients del que no som conscients.

36:49No en som conscients.

36:50Sobreestimem les nostres capacitats.

36:52Creiem que podem fer dues coses alhora

36:54i que les podem fer molt ràpidament.

36:56Això no és cert.

36:58Pensem que no ens distraiem,

37:00per exemple, al volant, si escrivim un SMS,

37:03i després venen els accidents.

37:05S'ha experimentat amb simuladors de conducció

37:08i s'ha demostrat que inclús a l'hora de respondre

37:11a un senyal de fre,

37:12de pitjar amb el peu,

37:13coses que són molt automàtiques, ens veiem alentits.

37:16No podem fer dues coses alhora.

37:18Aleshores, quina relació té això amb l'automatització?

37:22No podem fer dues coses alhora conscientment,

37:25però, si automatitzem alguna cosa,

37:26podem retirar un objecte mental de la consciència.

37:29D'aquesta manera, podem pensar en una altra cosa.

37:33Això és una mica abstracte, m'explico.

37:36Imagineu que comenceu a aprendre les taules de multiplicar.

37:41És difícil d'aprendre.

37:43Sis per set fan 42.

37:45És clar, si no ho sabeu de memòria,

37:47haureu d'utilitzar el vostre espai de treball frontal.

37:52Potser sí que sabeu que sis per sis fan 36

37:56i que, sumant-ne sis, arribeu a 42.

37:58Això requereix el seu temps i, sobretot, ocupa espai mental.

38:03Si no heu automatitzat les taules de multiplicar,

38:06us bloquegeu mentalment.

38:08Ocupeu aquest espai de treball i això us impedeix pensar en una altra cosa.

38:12Els nens que no saben les taules o que no han automatitzat la lectura

38:18tenen aquest espai mental ocupat.

38:21Literalment, el seu cervell està ocupat per una tasca

38:24que els impedeix concentrar-se en un altre nivell

38:27quan els faria falta poder arribar a aquest altre nivell.

38:31En el cas de la lectura, és molt clar.

38:33Si no heu automatitzat la lectura,

38:36encara sou allà intentant desxifrar les lletres

38:39per aconseguir comprendre de quina paraula es tracta.

38:41Nosaltres hem fet experiments sobre aquest tema.

38:44En els nens petits que estan començant a llegir,

38:47s'observa una gran quantitat d'activitat al còrtex prefrontal.

38:51Això desapareix quan s'automatitza la lectura.

38:55I només quan això ocorre

38:56és quan es poden concentrar de debò en el missatge,

38:59en la comprensió del text.

39:01Per arribar a comprendre un text,

39:03cal haver automatitzat les primeres etapes de la lectura.

39:08Per això, es recomana automatitzar un cert nombre d'activitats,

39:11no totes, però les més essencials:

39:14reconèixer una paraula, fer un càlcul...;

39:18perquè, si no, no ens podem centrar en el que de debò importa:

39:22comprendre un text, entendre les matemàtiques...

39:26Per comprendre, és necessari tenir algunes coses automatitzades.

39:31En el cas de la lectura, com deia,

39:33és pràcticament essencial.

39:35El més interessant és que el cervell

39:38és capaç de fer inconscientment coses

39:42que, en un principi, eren conscients.

39:46Per això, quan estan començant a llegir,

39:50els nens llegeixen per síl·labes

39:53o inclús amb el dit.

39:55S'ha demostrat que, quan comencem a llegir,

39:57el temps de lectura és proporcional al nombre de lletres.

40:01Això es tradueix en el fet que el cervell

40:04tracta la informació lletra a lletra de manera seqüencial,

40:08lletra a lletra.

40:09Per tant, observem que el temps de llegir una paraula de tres lletres

40:12és més lent que el de llegir una paraula de dues,

40:15i així, successivament,

40:16cada lletra va afegint un temps addicional.

40:18Això deixa de ser així.

40:20M'imagino que tots els que sou aquí ja heu automatitzat la lectura.

40:24El vostre temps de lectura és constant,

40:25tant si llegiu una paraula de tres lletres o de vuit.

40:29El vostre cervell ha automatitzat l'activitat de reconeixement

40:32de totes les lletres en paral·lel,

40:35i aquest tractament és propi d'un tractament inconscient.

40:40Hem fet molts experiments al laboratori

40:42sobre el que coneixem com "percepció subliminal".

40:45Potser heu sentit a parlar d'aquest terme.

40:47El que això vol dir és que,

40:48si projectem una paraula o una imatge durant un breu instant

40:53i el vostre cervell ha passat a aquest mode automàtic que dèiem,

40:56és capaç de tractar aquesta informació de manera inconscient.

41:00Ens referim a això amb automatitzar:

41:03fer ús d'aquesta capacitat

41:04de tractament paral·lel automàtic del cervell.

41:07Això no s'adquireix immediatament.

41:09Al principi, el tractament sempre és conscient.

41:12És al final de l'aprenentatge quan aconseguim arribar a fer

41:14que una tasca sigui inconscient.

41:16Veieu el doble missatge?

41:19El nostre cervell té grans límits.

41:22Hi ha un límit molt ampli sobre les coses

41:25de les quals podem prendre consciència en un moment determinat.

41:28No som conscients d'una gran quantitat d'aspectes

41:31del món en què vivim.

41:33El nostre espai és limitat,

41:35però si arribem a automatitzar conductes,

41:37podem ampliar aquests límits

41:38utilitzant circuits automàtics molt més ràpids,

41:41i això ens permet alliberar espai de treball conscient

41:44per fer altres tasques.

41:46Hola, soc en Pablo,

41:47i et volia fer una pregunta d'acord amb el que has dit

41:50que els nadons tenen més capacitat d'aprenentatge

41:53que les màquines actuals,

41:54que és: què saps dels cervells dels nadons?

41:57I per què creus que l'ésser humà té més capacitat d'aprenentatge

42:00que les màquines actuals?

42:02Els nadons són extraordinaris.

42:04És una de les coses que més m'agrada estudiar

42:06al laboratori.

42:08La meva dona treballa molt amb nadons al laboratori.

42:11Junts, després de gairebé 30 anys d'estudi,

42:14hem desenvolupat una sèrie de tècniques

42:16per comprendre millor el cervell dels nadons,

42:19i hem arribat a la conclusió

42:20que, efectivament, els nadons són superordinadors.

42:24Ja sé que sona estrany perquè no ho semblen.

42:26Quan veiem un nadó, no veiem les seves capacitats com a tal.

42:31Les subestimem

42:33perquè no veiem què passa al seu cervell.

42:37Efectivament, les seves capacitats són molt limitades,

42:40però al seu interior hi ha un superordinador que funciona

42:43i que està molt ben organitzat.

42:46La visió que es té dels nadons

42:47ha canviat per complet en els últims anys.

42:51Fa 40 o 50 anys,

42:54qualsevol pediatre hauria dit

42:56que el còrtex dels nadons no funciona només néixer.

43:00Hauria dit que tenen reflexos subcorticals,

43:05reflexos més bàsics, com el de mamar, etcètera,

43:09però que, pel que fa al còrtex, es necessiten diversos mesos

43:12o un any o dos perquè es desenvolupi.

43:15Hi havia teories com la de Piaget

43:17que deia, per exemple, que es necessiten anys

43:19perquè el nen assoleixi el pensament lògic,

43:22que els nadons no tenen pensament lògic

43:25ni capacitat de raonament ni la capacitat d'entendre nombres.

43:30Per Piaget, això no comprenia només els nadons,

43:34sinó també els nens de dos o tres anys,

43:38que comencen a entendre el concepte de nombre.

43:42Piaget era un gran psicòleg i va fer descobriments molt importants.

43:46No obstant això, estava molt limitat

43:48perquè interactuava amb els nens a través del llenguatge,

43:52per tant, si havia d'esperar que els nens parlessin,

43:55no podia veure el talent dels nadons que encara no havien après a parlar.

44:00El que ha canviat és que hem desenvolupat

44:02altres mètodes de comportament per veure com reaccionen els nens

44:06i, sobretot, mètodes d'imatgenologia cerebral.

44:10Això és el que fem al laboratori.

44:13Hem estat dels primers a intentar, en molt bones condicions,

44:16posar nadons en una màquina de ressonància,

44:19amb protecció sonora

44:20i aplicant el confort necessari per fer que se sentin bé.

44:24Respecte a això, a més, potser us sembla dur imaginar

44:27un nadó ficat en una màquina de ressonància,

44:29però penseu que els nadons saben protestar.

44:33Per tant, si no està content,

44:34es posarà a plorar i cal detenir l'experiment.

44:38No són éssers vulnerables

44:39ni s'ha de pensar que fem experiments il·legítims amb ells.

44:43Al contrari, aquests experiments es fan per conèixer millor

44:48el potencial que tenen

44:50i en les millors condicions possibles per esprémer el seu talent.

44:54Què hem descobert?

44:55El primer és que, si escanegem el cervell del nadó en l'àmbit anatòmic,

45:00veiem que, quan neixen, i inclús abans de néixer,

45:03ja hi ha una organització extraordinària.

45:05Quan neixen, pràcticament tota l'organització del cervell humà

45:08ja és al seu lloc.

45:10Tots els feixos de connexions a llarga distància,

45:13tots els plecs del còrtex,

45:15tot això encara canviarà una mica, és clar, augmentarà de mida,

45:18però els grans feixos de connexions ja són allà

45:20i, quant a l'activitat cerebral,

45:22els grans circuits són allà també.

45:24Aquesta idea que el còrtex no funciona en els nadons és totalment falsa.

45:28De fet, s'ha comprovat que hi ha respostes molt organitzades

45:31entorn del llenguatge.

45:32Per exemple, la meva dona i jo vam ser pioners

45:35a posar a un nadó una llengua,

45:37la materna o una estrangera,

45:39perquè l'escolti.

45:41I hem demostrat que, des que neixen,

45:43ja reconeixen si se'ls parla en la seva llengua o no,

45:46és a dir, ja han après paràmetres de la seva llengua materna

45:49i els distingeixen d'una estrangera.

45:52A més, a nivell cerebral, hi ha una sèrie de regions

45:55que es troben a l'hemisferi esquerre,

45:57al mateix lloc que en els adults,

45:59que s'activen quan escolten una llengua.

46:01Per descomptat, el nadó no coneix

46:03el lèxic, la sintaxi ni el vocabulari,

46:07però el cervell canalitza la informació del llenguatge

46:09al seu circuit corresponent.

46:11Un circuit que serà capaç d'aprendre i que aprendrà molt ràpidament.

46:16En els sis primers mesos,

46:17el nadó aprèn les vocals de la seva llengua

46:19i, en els 12 primers mesos, aprèn les consonants.

46:23El que és realment increïble és que el nadó té des del principi

46:26el potencial per aprendre totes les llengües del món.

46:29Té en el seu repertori tots els fonemes

46:32de totes les llengües del món

46:33i, progressivament, selecciona la informació pertinent

46:37al món en què viu.

46:39Si posem com a exemple un nadó japonès,

46:42al principi diferencia entre una erra i una ela.

46:45Uns mesos més tard,

46:47quan s'adona que en el seu idioma

46:48no es fa una distinció entre la erra i la ela,

46:51suprimeix aquesta diferenciació.

46:53En els primers anys de vida,

46:55els nens japonesos ja no perceben la diferència entre la erra i la ela.

47:02Potser ara ens creiem superiors als japonesos

47:04perquè nosaltres sí que sentim la diferència entre una erra i una ela,

47:08però a tots ens passa això.

47:10Per exemple, en algunes llengües de l'Índia,

47:12es distingeix entre una te i una te.

47:16Ni tan sols sé si ho estic fent bé perquè jo no les distingeixo bé.

47:21Són dos tipus de tes, retroflexes i dentals,

47:25per a les quals la llengua està orientada cap a les dents.

47:28No notem la diferència perquè no parlem llengües hindús,

47:31però per algú que parla hindi, és una distinció que és tan important

47:35com la que nosaltres fem entre la erra i la ela.

47:39Per tant, en uns mesos, el nadó descobreix els paràmetres correctes

47:42per aprendre sobre el món on viu.

47:46Per tot això que us dic,

47:47no heu de pensar que un nadó és només una màquina dissenyada per aprendre.

47:51Una màquina dissenyada per aprendre es val d'un gran saber inicial,

47:56i aquest és l'últim gran descobriment que hem après sobre els nadons.

48:01Un nadó no és una pàgina en blanc

48:04que s'anirà completant progressivament,

48:07gràcies a l'aprenentatge, amb qualsevol informació.

48:09Un nadó està dotat de raó, de lògica, de matemàtica,

48:14des que neix.

48:15Potser us pot semblar paradoxal,

48:16però un nadó coneix, per exemple, els nombres.

48:19Concep la idea i el significat dels nombres.

48:22Per tant, és capaç de fer càlculs sobre una sèrie d'objectes que percep.

48:27Evidentment, aquests nombres no tenen forma de símbols,

48:30de xifres aràbigues,

48:31sinó que, per exemple, tenen forma d'objectes.

48:34Hi ha experiments molt divertits sobre això.

48:37Per exemple, l'experiment de Karen Wynn.

48:41Primer, se situa una pantalla davant del nadó.

48:45Al principi, no es mostra cap objecte.

48:47Després, aixequeu la pantalla i amagueu un objecte,

48:50un Mickey, per exemple.

48:52Després, agafeu un altre objecte,

48:54l'amagueu darrere de la pantalla i la baixeu.

48:56Evidentment, hi hauria d'haver dos objectes,

48:59però, per art de màgia, n'heu tret un dels dos,

49:02de manera que el nadó, en lloc de veure dos objectes, només en veu un.

49:07Aleshores, el nadó se sorprèn.

49:09I la sorpresa del nadó, la seva mirada,

49:11ens permet saber que esperava que hi hagués dos objectes.

49:15Així, doncs, s'esperava que u més u fessin dos

49:18i, com que no ha vist dos objectes, es queda sorprès.

49:21Hi ha molts experiments d'aquest tipus,

49:23hi incloc diversos exemples al meu llibre,

49:25que confirmen que un nadó ja fa càlculs amb objectes

49:28que pot percebre.

49:30Us en poso un altre exemple.

49:32Teniu una urna on es veuen diversos objectes en moviment.

49:36Hi ha tres objectes blaus i un de groc.

49:39Estan en continu moviment.

49:42A continuació, amagueu l'urna i retireu un objecte,

49:46l'objecte groc.

49:48El nadó se sorprèn en veure'l.

49:50Podem calcular el temps que dedica a mirar l'objecte

49:53i quina és la seva reacció.

49:56Podem saber que havia calculat que l'objecte groc

49:58tenia una probabilitat entre quatre de sortir

50:01perquè només hi havia un objecte groc,

50:03mentre que hi havia tres probabilitats entre quatre

50:06que sortís un objecte blau.

50:08El cervell del nadó ja ha fet aquest càlcul de probabilitats

50:11i, per això, se sorprèn més en veure l'objecte groc que un de blau.

50:15Aquest tipus d'experiments,

50:17tant en l'àmbit comportamental com en el cerebral,

50:20ens mostren que el cervell

50:22és una màquina probabilística i estadística molt eficaç.

50:27Des que naixem,

50:29emmagatzema un repertori de capacitats i de circuits per al llenguatge,

50:35les matemàtiques, la música,

50:38que no són els mateixos

50:39i, a més, per descomptat, una capacitat per a l'aprenentatge.

50:43Perquè, quan prediu incorrectament,

50:45per exemple, si veu l'objecte que no era

50:47perquè s'esperava veure el blau i ha vist el groc,

50:50actualitzarà el seu significat de la probabilitat,

50:53de la representació.

50:54És el que us deia:

50:56un error de predicció permet actualitzar els models mentals.

50:59Amb aquests algoritmes, un nen aprèn molt ràpidament.

51:05Si parlem d'intel·ligència artificial en l'actualitat,

51:09encara no hem aconseguit imitar amb la tecnologia actual

51:13com aprèn un nadó.

51:15Ja tenim màquines que aprenen automàticament

51:17i que són excel·lents,

51:19però es diferencien d'un nadó

51:21per la quantitat d'informació que necessiten per poder aprendre.

51:24Un nadó necessita molt poca informació.

51:27Només necessita escoltar un, dos o tres cops una paraula.

51:31Simplement amb això, ja podem comprendre el seu significat.

51:34Hi ha algoritmes que extreuen tota la informació possible

51:37del que perceben,

51:38i cada sorpresa és una oportunitat d'aprenentatge per al nadó.

51:42Actualment, les màquines encara requereixen el big data,

51:45les macrodades.

51:47Si no hi ha macrodades,

51:48és molt difícil que una màquina pugui aprendre.

51:50És una diferència important.

51:52D'alguna manera, un nadó és millor superordinador

51:55que el millor superordinador que existeix en l'actualitat.

51:59Soc la Duvis Barceló i tinc una pregunta.

52:01En els seus primers inicis,

52:03va estudiar les matemàtiques en la neurociència.

52:05Com ja sabem, per alguns estudiants,

52:07les matemàtiques poden ser complicades.

52:09Quin consell podria donar a aquests alumnes

52:12i què podria dir a les escoles perquè ensenyin millor matemàtiques?

52:16Com us comentava,

52:17les matemàtiques formen part, almenys inicialment,

52:21de les institucions dels nens des que neixen.

52:25De fet, tenim capacitat d'intuir no només les quantitats,

52:30sinó també l'espai, el temps...

52:33Forma part d'allò que l'evolució ens ha concedit.

52:36A més, podem demostrar

52:38que no només els passa als éssers humans.

52:41Hi ha molta investigació, de la qual parlo al meu llibre,

52:43sobre el do per a les matemàtiques i per als nombres.

52:47El do per als nombres no només el posseeixen els éssers humans,

52:50sinó també molts altres animals.

52:53No només els primats,

52:54sinó també en animals com els peixos, per exemple.

52:57És impressionant.

52:59S'han portat a terme experiments amb peixos

53:02que demostren que són capaços de percebre,

53:04entre dos exemplars, quin és més gran.

53:08Per exemple, si hi ha un peix en un aquari,

53:10a la dreta n'hi ha un altre amb 16 peixos

53:12i a l'esquerra un altre amb 24 peixos,

53:15el peix de l'aquari central escollirà el més gran dels altres dos

53:20i s'intentarà unir al banc de peixos més nombrós.

53:24Amb aquest tipus d'experiments,

53:26podem veure que la capacitat de reconèixer els nombres

53:28i de comparar-los

53:30forma part del patrimoni de la humanitat,

53:32i els nadons també la tenen des de ben petits.

53:36Per cert, vull destacar també

53:38que no s'ha detectat una gran diferència entre gèneres,

53:41entre homes i dones.

53:43Ho dic perquè hi ha mites sobre això.

53:46No és cert que hi hagi diferències biològiques precoces

53:49sobre aquesta qüestió.

53:50Al contrari: tots els experiments demostren

53:53que els homes i les dones

53:54tenen el mateix potencial per a les matemàtiques.

53:57Per això, quan pensem en les matemàtiques,

54:00creiem que tenen un rol identificatiu,

54:03cosa que provoca que moltes dones pensin

54:05que les matemàtiques no són per a elles.

54:07Però, d'inici,

54:08tots els éssers humans tenim el mateix potencial,

54:11i els instruments i fonaments

54:13es troben presents en moltes espècies animals.

54:16Per tant, què ocorre?

54:18Per millorar l'ensenyament en matemàtiques,

54:21és absolutament necessari

54:22que estiguin basades en les seves intuïcions prèvies

54:25i en el concepte de nombre, de conjunt,

54:27de forma concreta.

54:29Crec que el que els passa a molts nens és que no entenen

54:32que els símbols matemàtics que els ensenyem

54:34no són simplement un joc com a tal,

54:38sinó que estan vinculats amb conceptes que comprenen.

54:43Molts nens es veuen superats molt ràpidament per les matemàtiques

54:47perquè no els ensenyem la raó d'ésser de les matemàtiques,

54:51la concreció de les matemàtiques.

54:53I per això decideixen que no és el seu fort, que no els interessen,

54:57perquè no tenen cap vincle amb el que comprenen de per si.

55:02Us en posaré un exemple molt fàcil.

55:04L'altre dia,

55:05parlava sobre matemàtiques amb un col·lega, i em diu:

55:08"Hi ha aspectes en matemàtiques que són molt difícils.

55:10No els podem ensenyar a nens petits.

55:13Cal esperar fins als 10 o 15 anys".

55:18Per exemple, els nombres primers.

55:20"Els nombres primers són superdifícils".

55:22Sabeu què són els nombres primers, oi?

55:25Espero que sí.

55:27I sabeu què li vaig dir? "No és així".

55:29Ara us ho explico bé.

55:30"No és així. En 30 segons,

55:32podem explicar a un alumne de primària

55:35què són els nombres primers

55:36sense el significat concret de conjunt".

55:39Penseu en una ouera.

55:41Compreu la típica capsa de mitja dotzena.

55:44Per què comprem una capsa de sis ous?

55:47Perquè caben en un rectangle de tres files de dos ous

55:50o de dues files de tres ous.

55:53També podeu comprar una capsa d'una dotzena.

55:58Si és així, podem comptar dues files de sis ous,

56:01per exemple.

56:02També podríeu comptar quatre files de tres ous.

56:06Es veu molt clar i concís amb les capses d'ous.

56:09Així, doncs, els nombres primers són la quantitat d'ous

56:12que no caben en una capsa.

56:13Si us dono una capsa de 13 ous, us hauria fumut.

56:17Estaríeu obligats a crear una capsa llarga així,

56:20amb un ou solt i 12 posats així.

56:23No existeix la manera de crear un rectangle

56:25on posar 13 unitats.

56:27El nombre 13 no es pot descompondre.

56:29Això són els nombres primers, d'acord?

56:31Quan ensenyem així,

56:34relacionem conceptes abstractes, com els nombres primers,

56:37amb coses que són molt concretes, que són tangibles.

56:40Així, puc "veure" un nombre primer.

56:44Parlem de la noció de quadrat, el quadrat d'un nombre.

56:47Sabeu què és un nombre al quadrat? Sis cops sis.

56:50El quadrat de sis: 36.

56:54Heu pensat que és igual que un quadrat?

56:57Sí, és un quadrat.

56:58Podem dibuixar un quadrat amb sis files i sis columnes

57:01i sortirien 36 caselles. És a dir, un quadrat.

57:04Crec que l'ensenyament de les matemàtiques té un valor afegit

57:07quan la basem en l'origen d'aquests conceptes.

57:10I aquest origen resideix en la capacitat que posseeix el nostre cervell

57:14per intuir nombres,

57:15l'espai, els conjunts, etcètera, i que tots posseïm.

57:20Així, doncs, tots els nens i tots els cervells

57:22poden ser competents en matemàtiques, més o menys, segons el seu interès,

57:26les seves ganes i el temps que hi dediquin.

57:28Però serà així si ens basem en les intuïcions.

57:30Us explicaré una anècdota personal.

57:32A mi sempre m'han apassionat les matemàtiques.

57:35Un dels motius pels quals sempre m'han agradat

57:37és perquè un cop vaig tenir un professor

57:40que ens feia fer coses realment emocionants com aquesta.

57:45Un dels records més vívids que tinc

57:49és a classe, a França.

57:51Devia fer vuitè,

57:52que deu correspondre a primer o segon de l'ESO.

57:56El professor ens va dir:

57:57"Veniu demà a classe amb un objecte que tingui rodes".

58:01Alguns van treure la bici.

58:03Hi havia bicis petites, grans... D'altres, van treure un camió...

58:08Vam posar els nostres objectes, un a un, a la tarima.

58:10Aleshores, el professor va fer una marca a la roda amb un guix i va dir:

58:15"Fareu una passejada

58:16i comprovareu quant avança la roda de la bici i la del camió

58:20simplement fent-la rodar un cop".

58:23A continuació,

58:25vam mesurar amb un metre

58:26quant havien avançat amb una sola rodada.

58:29Vam mesurar també el diàmetre de la roda i vam posar les xifres en una taula.

58:33A més, era el primer cop que veia una taula.

58:35No era una taula d'Excel, però era una taula de nombres.

58:39Hi havíem de posar la longitud i el diàmetre

58:41i, en dividir les dues xifres, el resultat era 3,14, més o menys.

58:47Per mi, va ser un descobriment al·lucinant.

58:50Totes les rodes són diferents, però comparteixen un principi comú

58:54que, evidentment, era el nombre pi,

58:56que se'ns va introduir així, indirectament.

58:58El nombre pi es va tornar tangible perquè reflectia la relació

59:02entre la longitud de la circumferència de la roda quan avança

59:06i el diàmetre.

59:07Experiments com aquest, tan simples i concrets,

59:09ens poden ajudar a situar les matemàtiques

59:12en una cosa que tingui sentit al nostre cervell,

59:14és a dir, la intuïció.

59:19Amb aquest exemple en particular, també podem tractar un altre tema

59:22que he descobert personalment:

59:24al cervell, els nombres i l'espai van junts.

59:27És una cosa extremadament fonamental.

59:30Tots tenim al nostre cervell una regió denominada "parietal",

59:33aquí, al lòbul parietal,

59:35que interpreta tant el nombre d'objectes

59:38com l'espai que tenim al nostre voltant

59:40i els combina.

59:41Quan pensem en un nombre,

59:43no el podem evitar ubicar a l'espai.

59:45Si penseu en un nombre petit, el veureu a l'esquerra.

59:49Si penseu en un nombre gran, el veureu a la dreta.

59:52Veureu una mena de línia mental.

59:54Els docents que es basen en aquesta idea obtenen millors resultats

59:58que els que no ho fan.

1:00:00Podem concretar els nombres i totes les operacions matemàtiques

1:00:04ubicant-los mentalment en una línia.

1:00:08Sumar és anar avançant al llarg de la línia.

1:00:10Si sumo cinc més dos,

1:00:12em desplaço dues caselles més endavant en aquesta línia numèrica.

1:00:16Si resto set menys dos, reculo dues caselles.

1:00:19Així, aconsegueixo entendre que cinc més dos i que set menys dos

1:00:22són operacions simètriques.

1:00:23Tenint en compte la forma

1:00:25en què el nostre cervell combina els nombres i l'espai,

1:00:27podem arribar a ensenyar d'una manera molt més eficaç.

1:00:30I no cal que sigui

1:00:32un concepte matemàtic molt abstracte o complicat.

1:00:34Hi ha molts estudis que demostren que jocs com els trencaclosques,

1:00:38almenys per als nens,

1:00:40però també jocs més senzills, com el parxís,

1:00:44en què anem avançant caselles segons la tirada de daus.

1:00:49Aquesta mena de jocs fa que els nens

1:00:52s'aficionin a les matemàtiques

1:00:54i que tinguin més facilitat per entendre-les

1:00:56en comparació amb altres nens.

1:00:58Jo advoco a favor d'un aprenentatge que sigui menys formal,

1:01:01però que tingui en compte les intuïcions espontànies

1:01:04que emmagatzemem en algunes bandes del nostre cervell.

1:01:08Hola, soc la Yaiza.

1:01:10I tinc curiositat per saber

1:01:13què ocorre al nostre cervell quan llegim.

1:01:17He investigat molt sobre aquest tema.

1:01:20Hem cartografiat els circuits

1:01:22que es produeixen al nostre cervell en llegir

1:01:25i hem entès totes les etapes per les quals passen les paraules.

1:01:29Un dels experiments clau per nosaltres

1:01:31va ser comparar persones que no havien après mai a llegir,

1:01:36és a dir, analfabetes,

1:01:37i persones que van ser escolaritzades i van aprendre a llegir.

1:01:41Vam dur a terme l'experiment a Portugal i al Brasil.

1:01:44Era un experiment força complicat

1:01:46perquè volíem trobar persones que no havien après a llegir,

1:01:49no perquè tinguessin alguna mena de dificultat o dislèxia,

1:01:53sinó perquè no en van tenir l'oportunitat,

1:01:54perquè la seva família no les va poder escolaritzar,

1:01:57per exemple.

1:01:57Així, doncs, les vam sotmetre a un escàner a NeuroSpin,

1:02:00i també al Brasil.

1:02:02Vam observar totes les diferències entre els seus cervells,

1:02:06cosa que ens va permetre elaborar una mena de mapa

1:02:08sobre el que canvia al cervell quan aprenem a llegir

1:02:11i per on passa el circuit de la lectura al cervell.

1:02:14Passa per moltes etapes.

1:02:16En primer lloc,

1:02:17hi ha una sèrie de canvis en el sistema visual.

1:02:19Si has après a llegir,

1:02:22la resolució del teu sistema visual s'ha millorat

1:02:25per reconèixer les diferències mínimes entre les lletres,

1:02:28que a vegades són molt petites perquè reconeixem lletres molt petites

1:02:32i, sobretot, per identificar de manera ràpida i paral·lela

1:02:35tota la cadena de lletres.

1:02:37Hem comentat que hi ha una regió cerebral

1:02:39que és aquí, a l'hemisferi esquerre,

1:02:42al lòbul occipitotemporal,

1:02:44que s'especialitza en els alfabets que un ha après a reconèixer.

1:02:48El que és realment extraordinari

1:02:50és que sempre s'ubica al mateix lloc

1:02:52en cadascun de nosaltres.

1:02:53Podríem pensar que,

1:02:54com que la lectura és una activitat cultural

1:02:56amb grans diferències entre països

1:02:58pel que fa al sistema d'avaluació i al mètode d'aprenentatge,

1:03:02tindria circuits completament diferents, i no.

1:03:05Hi ha un circuit totalment particular

1:03:07i molt reproduïble per aprendre a llegir,

1:03:09i en ell hi ha una etapa clau,

1:03:12que és reconèixer la cadena de lletres.

1:03:14Després, existeixen altres regions, que es modifiquen igualment,

1:03:17que reconeixen els fonemes.

1:03:20En aquest moment,

1:03:22es passa automàticament

1:03:24de la cadena de lletres

1:03:27a la cadena de sons,

1:03:29als sons del llenguatge,

1:03:32als fonemes que es corresponen amb cada paraula.

1:03:36A partir d'aquí, el cervell tracta les paraules escrites

1:03:40de la mateixa manera que les paraules parlades.

1:03:43Així, doncs, totes les àrees del llenguatge

1:03:46se situen a l'hemisferi esquerre,

1:03:48al lòbul temporal, a l'àrea de Broca,

1:03:51que s'activa de la mateixa manera

1:03:52per reconèixer el significat de les paraules

1:03:55i la forma en què aquestes es combinen per formar frases,

1:03:59tant de manera escrita com oral.

1:04:02En resum:

1:04:04quan un aprèn a llegir,

1:04:05aprèn una mena d'interfície visual nova

1:04:09per entrar al sistema del llenguatge.

1:04:12Abans d'aprendre a llegir, els nens tenen un llenguatge oral.

1:04:17Les àrees cerebrals del llenguatge oral

1:04:20es reutilitzen per reconèixer les paraules escrites

1:04:25i per comprendre un text i les seves frases.

1:04:29És a dir, aprenem una interfície,

1:04:36un sistema que reconeix la forma de les paraules

1:04:40i que les envia cap a les àrees del llenguatge.

1:04:44Per parlar de tot això,

1:04:46utilitzo un concepte que anomeno "reciclatge neuronal".

1:04:50No hi ha res a l'evolució que ens hagi preparat per llegir.

1:04:53En canvi, sí per comprendre el llenguatge oral.

1:04:56El llenguatge oral és particular de l'espècie humana.

1:04:59Totes les espècies humanes desenvolupen el llenguatge.

1:05:02És una cosa intrínseca a la nostra biologia.

1:05:04Però l'escriptura, no.

1:05:06L'escriptura és una invenció molt recent.

1:05:09L'escriptura només té uns milers d'anys

1:05:11i, per tant, no ha pogut fer pressió genètica

1:05:13perquè el nostre cervell evolucioni per aprendre a llegir.

1:05:16Fins fa poques generacions,

1:05:18únicament una petita part de la humanitat aprenia a llegir.

1:05:21Així, doncs, no és una cosa que tingui una pressió genètica

1:05:24que hagi pogut canviar la nostra evolució.

1:05:27Quan aprenem a llegir,

1:05:29el nostre cervell és com el d'un primat

1:05:31i ha de reutilitzar els circuits que ja serveixen per a una altra cosa.

1:05:35Hem descobert que existeixen circuits

1:05:37d'aquesta part visual del nostre cervell

1:05:39que serveixen normalment per reconèixer els objectes, les cares,

1:05:43i que es reorienten per aprendre a reconèixer les lletres

1:05:46gràcies a la nostra capacitat d'aprenentatge,

1:05:48a la plasticitat del nostre cervell.

1:05:51Quan aprens a llegir, unes setmanes o mesos més tard,

1:05:54una petita regió cerebral s'especialitza

1:05:57en el reconeixement visual de les lletres,

1:06:00però només ho fa amb les lletres que has après.

1:06:03Si aprens a llegir l'alfabet romà,

1:06:05seràs capaç de reconèixer la forma d'aquestes lletres en particular,

1:06:10però no reconeixeràs, per exemple,

1:06:12l'alfabet hebreu o els caràcters xinesos.

1:06:16El cervell s'especialitza en unes formes concretes de les lletres.

1:06:21És molt interessant veure que la forma de les nostres lletres

1:06:24s'ha adaptat

1:06:26perquè sigui més fàcil obtenir aquest aprenentatge al nostre cervell.

1:06:31És a dir, el cervell

1:06:33no s'ha adaptat genèticament per aprendre a llegir,

1:06:36sinó que, culturalment,

1:06:37han estat les lletres les que han evolucionat

1:06:40per poder-se aprendre i inscriure més fàcilment

1:06:43als circuits preexistents del nostre cervell.

1:06:46No sé si ho sabeu,

1:06:47però les lletres es van originar per simplificar formes.

1:06:53Inicialment, eren formes molt concretes

1:06:57que s'utilitzaven per parlar d'objectes.

1:07:00Per exemple, la lletra A,

1:07:01imagineu-vos la lletra A, en majúscules.

1:07:04Sabeu a què correspon?

1:07:07Gireu-la 180 graus.

1:07:10Ara teniu una A així, al revés.

1:07:13És el cap d'una vaca o d'un bou.

1:07:17El so de la lletra A,

1:07:19que tenia inicialment un so glotal,

1:07:23va ser la primera lletra,

1:07:24el primer so, més aviat,

1:07:26que representava el bou en les llengües semítiques

1:07:29en l'origen de l'alfabet.

1:07:31Hem agafat la forma del cap d'un bou

1:07:34i l'hem transformada en una lletra perquè és fàcil aprendre-la.

1:07:39Després, ha evolucionat i ha canviat progressivament.

1:07:41Per aquesta raó, està girada 180 graus.

1:07:44De fet, hem escollit per a les lletres del nostre alfabet

1:07:49formes que són fàcils d'aprendre per al nostre cervell,

1:07:52per a la regió particular del cervell que utilitzem per aprendre a llegir.

1:07:58Així treballen els circuits, molt ràpidament.

1:08:01Encara no us he parlat del temps,

1:08:03però entre el moment

1:08:04en què poso una paraula a la pantalla

1:08:07i el temps que es triga a reconèixer-la,

1:08:09passa aproximadament una cinquena o una quarta part de segon.

1:08:12Així, en un quart de segon,

1:08:14el cervell ha recorregut tot el camí des de la retina,

1:08:17el lòbul occipital i el lòbul temporal

1:08:19fins a reconèixer la paraula i les lletres

1:08:21i accedir al so i al sentit de la paraula.

1:08:24Això es produeix a una velocitat increïble,

1:08:26cosa que provoca que puguem llegir paraules

1:08:29gairebé a la mateixa velocitat a la qual les pronunciem o les sentim.

1:08:33Hem trobat un sistema extraordinàriament eficaç.

1:08:36I inclús al laboratori...

1:08:38N'acabaré parlant.

1:08:39Hem preparat experiments al laboratori

1:08:42en què accelerem la velocitat de presentació de les paraules.

1:08:45Podem mostrar les paraules com si fossin centellejos,

1:08:47tac, tac, tac, tac, així,

1:08:49fins a vuit o deu cops per segon.

1:08:51Deu paraules per segon.

1:08:55I el cervell segueix, en gran mesura, la seqüència de paraules

1:08:59i arriba a reconèixer de què es tracta,

1:09:03de quina frase es tracta,

1:09:04i arriba pràcticament a comprendre-ho.

1:09:08Se'n pot incrementar la velocitat

1:09:11i que el cervell ho segueixi comprenent.

1:09:14Hola, bon dia. Em dic Ainhoa.

1:09:15M'agradaria preguntar-te

1:09:16quina és la manera més eficaç d'aprendre a llegir

1:09:19i quina és la millor manera d'ensenyar a aprendre a llegir.

1:09:23És una pregunta molt bona.

1:09:25Sobretot, perquè no hauria de ser tan difícil.

1:09:28Hi ha molts nens

1:09:29que passen massa temps aprenent a llegir,

1:09:32i ara sabem que hi ha certs mètodes

1:09:35que són més eficaços que altres

1:09:37i que, gràcies a aquests mètodes, tots els nens poden aprendre a llegir.

1:09:43Els estudis coincideixen,

1:09:45tant en neurociència com en educació,

1:09:49i això va ser el que em va interessar.

1:09:51Crec que, veritablement, les dades són aquí, en els dos camps.

1:09:55Us he explicat que, en neurociència,

1:09:56el circuit principal de la lectura

1:09:58és un circuit que passa de la visió a la fonologia,

1:10:02als sons del llenguatge.

1:10:05De les lletres als sons,

1:10:08dels grafemes...

1:10:09Els grafemes són una lletra o un parell de lletres

1:10:11que representen un so.

1:10:13Per exemple, la ce hac té el seu fonema corresponent,

1:10:16les unitats sonores del llenguatge.

1:10:18El circuit és clar.

1:10:19Els mètodes que s'associen directament a aquest circuit,

1:10:23que mostren la correspondència entre les lletres i els sons,

1:10:26són els mètodes més eficaços en educació.

1:10:29Hi ha molts estudis sobre això

1:10:31perquè hi ha molt de debat sobre el tema.

1:10:33Alguns pensaven que només calia mostrar les paraules als nens

1:10:37perquè descobrissin les normes de la lectura.

1:10:39D'altres pensaven que era necessari ensenyar explícitament

1:10:42les correspondències entre les lletres i els sons.

1:10:46Jo penso que aquest debat s'hauria d'acabar

1:10:48perquè tots els estudis coincideixen:

1:10:51ensenyant explícitament les correspondències

1:10:54entre les lletres i els sons obtindrem millors resultats.

1:10:58Inclús hi ha estudis que van més enllà,

1:11:00que afirmen que cal ensenyar-les ràpidament.

1:11:03Durant el primer trimestre,

1:11:05podem ensenyar dues correspondències entre lletres i sons a la setmana.

1:11:09No al dia, sinó a la setmana.

1:11:11Així, en poques setmanes,

1:11:13es podrien cobrir aproximadament totes les correspondències

1:11:17entre lletres i sons que permetin desxifrar l'alfabet,

1:11:21les paraules.

1:11:22Sobretot, en una llengua com l'espanyol, per exemple,

1:11:25que és tan regular,

1:11:26en què l'ortografia no presenta una gran dificultat,

1:11:29es podria aprendre molt ràpidament.

1:11:31Malauradament,

1:11:32és una mica més difícil en francès i, inclús, en anglès,

1:11:35perquè hi ha irregularitats.

1:11:37En anglès, hi ha combinacions horribles com "-ough",

1:11:42que no se sap si es pronuncia com en "rough",

1:11:45com en "though" o com en altres casos.

1:11:48Així que, malauradament, hi ha irregularitats.

1:11:51Però en espanyol teniu la sort de tenir una ortografia molt regular

1:11:55que permet aprendre la correspondència més ràpidament, sens dubte.

1:11:58La investigació és clara:

1:12:00només mostrant als nens les paraules,

1:12:02no aprenen per ells mateixos.

1:12:04No descobreixen per ells mateixos

1:12:05que l'alfabet funciona d'esquerra a dreta,

1:12:08amb lletres que tenen uns sons particulars.

1:12:11Molt pocs nens ho descobreixen sols.

1:12:13No estic segur que hi hagi nens que ho descobreixin sols.

1:12:17Quan diem que han après a llegir sols,

1:12:19en realitat, ens adonem que els avis o els pares

1:12:23els han donat indicacions, etcètera.

1:12:25Tots els nens es beneficien

1:12:27del que denominem "aprenentatge explícit",

1:12:30amb què els ensenyem minuciosament com funciona.

1:12:34És molt lògic.

1:12:35Han fet falta diversos segles

1:12:37perquè l'espècie humana inventi l'alfabet

1:12:40i milers d'anys perquè inventi l'escriptura

1:12:44abans que l'alfabet.

1:12:46En aquest cas,

1:12:47com voleu que un nen descobreixi per ell mateix com es llegeix?

1:12:51Cal ensenyar-li cada detall.

1:12:54Per ell mateix no sabrà que es llegeix d'esquerra a dreta.

1:12:57Hi ha sistemes d'escriptura que es llegeixen de dreta a esquerra.

1:13:00Això també cal ensenyar-ho al nen:

1:13:02"Comences per l'esquerra i vas cap a la dreta.

1:13:06Cada lletra o cada grup de lletres correspon a un so

1:13:09i, si coneixes les regles, el teu cap ho podrà entendre.

1:13:11Si ho entén,

1:13:12podràs reconèixer de quines paraules es tracta".

1:13:14Això significa que el nen té una bona llengua oral materna.

1:13:18I aquest és l'últim punt.

1:13:20Abans d'aprendre a llegir,

1:13:23és molt important una bona preparació amb l'ensenyament de la llengua oral.

1:13:29Hem vist que,

1:13:29com més domini té un nen de la llengua oral,

1:13:33més ràpidament aprèn a llegir.

1:13:35És essencial.

1:13:38Hem d'ensenyar als nens al més aviat possible.

1:13:41Jo dic que això comença des del naixement.

1:13:44Un nadó de sis mesos

1:13:45ja té coneixements de la seva llengua materna,

1:13:48de vocabulari, de fonemes, etcètera.

1:13:51Cal ensenyar la llengua oral als nens

1:13:53des de ben petits.

1:13:55Si els parlem de seguida,

1:13:57tindran més vocabulari abans de saber llegir

1:13:59i aprendran a llegir més ràpidament

1:14:01perquè necessitaran desxifrar les paraules escrites.

1:14:04En aquest aspecte,

1:14:04els estudis són molt clars i molt tristos també.

1:14:08Hi ha un estudi recent sobre el qual parlo al meu llibre

1:14:11que afirma que, quan els nens tenen entre quatre i cinc anys,

1:14:14es veuen unes grans diferències de vocabulari entre ells

1:14:17segons el seu nivell socioeconòmic.

1:14:20Parlem del "30 million word gap",

1:14:22un interval de 30 milions de paraules de diferència

1:14:25que els nens han pogut sentir simplement en funció de la seva procedència

1:14:29i de la forma en què parlem prop d'ells,

1:14:32cosa que s'instaura directament al seu cervell.

1:14:34Els nens a qui hem parlat més

1:14:37tenen una activitat a l'àrea de Broca,

1:14:39una de les principals àrees cerebrals del llenguatge,

1:14:42bastant més intensa que la dels nens

1:14:45a qui no se'ls ha parlat suficientment.

1:14:47Per mi, és un senyal d'alarma molt important a la societat actual

1:14:51perquè parlem menys als nens.

1:14:53Tots tenim telèfons mòbils.

1:14:55A vegades, els hi donem

1:14:56i oblidem que hem d'interactuar amb ells.

1:15:00D'altres, són els pares qui estan amb el mòbil

1:15:03i estan tan absorts que no parlen amb els seus fills.

1:15:06Això modifica directament les capacitats del seu cervell

1:15:10i determinarà, en gran mesura,

1:15:12la facilitat amb què aprendran a llegir.

1:15:16L'aprenentatge de la lectura es basa en el llenguatge oral,

1:15:19i després hi ha un moment, un període molt concret,

1:15:22en què és necessari aprendre el codi.

1:15:24Cal aprendre a descodificar aquest codi ortogràfic,

1:15:27i això ho aprenem en uns mesos.

1:15:29Un cop alliberat això, ja es pot treballar la part oral,

1:15:32la part escrita, la comprensió,

1:15:34perquè ja podem descodificar les paraules.

1:15:36En realitat, la manera en què aprenem a llegir

1:15:38és ben simple.

1:15:39Però, si respectem bé aquests principis

1:15:41i rebem una educació

1:15:42que està en harmonia amb els circuits del nostre cervell,

1:15:45podem ser molt més eficaços.

1:15:47Hola, professor.

1:15:48Em dic Elisa i soc professora d'institut.

1:15:51Actualment, tenim un nombre més alt d'alumnes amb dislèxia.

1:15:54I li volia preguntar: què és la dislèxia?

1:15:57Des del punt de vista de l'estudi del cervell,

1:16:00de quina manera els podem ajudar en el seu procés d'aprenentatge?

1:16:05És una qüestió molt important.

1:16:07M'agradaria matisar una cosa:

1:16:09segons afirmen els estudis,

1:16:11no hauríem de parlar més de dislèxia en singular,

1:16:14sinó de dislèxies en plural,

1:16:17ja que hem comprès

1:16:19a través de totes les etapes del tractament de la informació

1:16:24que cadascuna de les etapes de la lectura al cervell

1:16:28es pot veure afectada

1:16:30i provocar tipus de dislèxia que són lleugerament diferents.

1:16:34És un tema que segueix sent d'actualitat.

1:16:37No s'ha acabat d'investigar sobre ell.

1:16:39Encara no hem entès les dislèxies en la seva totalitat,

1:16:43però cal intentar trobar un diagnòstic professional

1:16:46per determinar en quin nivell del tractament de la informació

1:16:49se situa la dislèxia.

1:16:53Creiem que moltes dislèxies se situen a nivell fonològic.

1:16:57És a dir, que els nens, de fet,

1:16:59tenen dificultat per entendre correctament

1:17:02els sons del llenguatge,

1:17:05i això els impedeix aprendre les lletres corresponents.

1:17:10Així, si el nen no percep bé, per exemple,

1:17:13la diferència entre "be", "de" i "gue",

1:17:17que són tres fonemes molt pròxims acústicament,

1:17:19la diferència és d'uns pocs mil·lisegons,

1:17:22no podrà aprendre a llegir correctament.

1:17:24Aquesta és, sens dubte,

1:17:25una de les causes de la dislèxia en nens,

1:17:29les dificultats fonològiques.

1:17:31Però aquesta no és l'única dificultat.

1:17:33Hi ha altres nens que cometen errors molt diferents.

1:17:37No arriben a reconèixer bé la posició de les lletres

1:17:42i, per això, hi ha nens que alteren les lletres, per exemple.

1:17:47Han comprès perfectament de quin fonema es tracta,

1:17:51quina és la correspondència entre grafema i fonema,

1:17:53però els costa veure la posició que ocupa cada lletra.

1:17:57Per exemple, en anglès,

1:17:59cometran errors com confondre "from" i "form"

1:18:02perquè canviaran de lloc la erra i la o.

1:18:06Els costa veure la posició de les lletres.

1:18:09I després, altres nens tenen problemes d'atenció.

1:18:12Tenen dificultats per concentrar-se en una paraula

1:18:15i agafaran les lletres de les paraules veïnes.

1:18:19Per exemple,

1:18:21amb les paraules angleses "bat" i "car" diran "bar"

1:18:25perquè agafaran la lletra erra de la paraula veïna.

1:18:29Tenen problemes per concentrar-se en una sola paraula

1:18:32i les altres entren a la seva finestra d'atenció.

1:18:35Com veieu, cal fer totes aquestes distincions

1:18:38que no estan ben fetes en l'àmbit de la neurociència.

1:18:43Encara no ho entenem tot de la dislèxia.

1:18:45S'ha de fer un treball d'investigació en aquest camp.

1:18:48Però, a grans trets,

1:18:50hem observat que cada etapa pot conduir

1:18:52a una forma de dislèxia particular.

1:18:55I és important comprendre que són dificultats que, sovint,

1:18:58són biològiques o genètiques.

1:19:01S'està desenvolupant tota una genètica de la dislèxia.

1:19:05Hem identificat un grup de gens

1:19:07que afecten la capacitat d'organització de les xarxes neuronals,

1:19:11la seva capacitat d'establir connexions,

1:19:13el que causa alguna mena de dislèxia.

1:19:16La dislèxia té un component familiar.

1:19:19Si tens un germà o una germana dislèxics,

1:19:22tens moltes probabilitats de ser dislèxic també.

1:19:25El component biològic és determinant.

1:19:29I això és tot el que puc dir

1:19:31sobre l'estat actual del coneixement sobre la matèria.

1:19:35Actualment, estem desenvolupant unes proves més sofisticades.

1:19:40Per obtenir el millor diagnòstic,

1:19:42cal fer proves específiques

1:19:44per valorar si és una dislèxia amb origen visual, fonològic...

1:19:49Després, pel que fa als mètodes d'aprenentatge,

1:19:52simplement diré que, com més eficaç és un mètode d'aprenentatge

1:19:55per a un nen sense dislèxia,

1:19:57més eficaç serà per als nens amb dislèxia.

1:20:00Depenent de la natura de la seva dislèxia,

1:20:02insistirem en un aspecte o en un altre.

1:20:05Per exemple, per als nens que canvien les lletres de posició,

1:20:09podem espaiar les lletres.

1:20:11Hi ha molts estudis que mostren que,

1:20:12només afegint una mica més d'espai entre les lletres,

1:20:16millorem la capacitat de lectura dels nens

1:20:19que tenen problemes per llegir.

1:20:21Si el nen té un problema fonològic,

1:20:24insistirem en les diferències fonològiques.

1:20:27Li mostrarem una boca, per exemple.

1:20:29Li resultarà molt útil veure la boca i no simplement sentir,

1:20:32perquè tenen dificultats de comprensió,

1:20:34que està pronunciant "be", "de", "gue".

1:20:37En aquest cas, la posició de la llengua canvia

1:20:40i, d'aquesta manera, centres la seva atenció

1:20:42en la posició de la llengua que crea els diferents fonemes.

1:20:46El tema és interessant,

1:20:47per exemple, per als nens sords.

1:20:49Per a ells, és molt dur aprendre a llegir

1:20:51perquè no tenen aquest component fonològic

1:20:54i no comprenen a l'inici què és la fonologia.

1:20:57Els podem ajudar fent-los tocar la boca d'algú que parla

1:21:00i intentant que comprenguin com funcionen els fonemes.

1:21:04A partir d'aquí, aprenen a llegir més fàcilment.

1:21:07Aquesta mena de coses els poden servir també als nens dislèxics.

1:21:11I és sempre igual:

1:21:13un cop hem comprès com funcionen els circuits cerebrals,

1:21:16crec que podem ajudar millor aquests alumnes,

1:21:20determinant en quina etapa presenta algun dèficit.

1:21:24Una última cosa: que no s'estengui el pànic.

1:21:27L'experiència que he tingut treballant en col·laboració amb molts col·legues

1:21:32als hospitals o als centres especialitzats

1:21:35és que tots els nens dislèxics poden aprendre a llegir.

1:21:40La plasticitat del cervell garanteix que tots els nens

1:21:44acabin aprenent a llegir.

1:21:47Hem vist exemples extraordinaris de plasticitat cerebral.

1:21:51Al laboratori, els meus companys i jo vam comprovar que hi havia una nena

1:21:55que s'havia sotmès a una operació quirúrgica.

1:21:59A causa d'una malaltia neurològica, li van haver d'extirpar

1:22:03tot el lòbul occipital esquerre del cervell,

1:22:06que és la regió gràcies a la qual, normalment, aprenem a llegir.

1:22:10Podríem haver pensat que no arribaria mai a aprendre a llegir.

1:22:13Si li hagués passat d'adulta,

1:22:14la capacitat de llegir hauria desaparegut

1:22:17amb una lesió cerebral en aquesta regió.

1:22:19Però, sent una nena, no va tenir cap problema.

1:22:21Va anar a l'escola, va aprendre a llegir amb normalitat

1:22:24i, quan li vam fer la ressonància,

1:22:26vam veure que a l'hemisferi dret del seu cervell,

1:22:29una regió totalment simètrica va ser la que havia après a llegir.

1:22:33Per tant, que no s'estengui el pànic.

1:22:35El cervell del nen és suficientment plàstic

1:22:38per superar grans dificultats,

1:22:40com la pèrdua total d'una part del cervell.

1:22:43Al meu llibre, també descric els casos d'uns nens

1:22:46que només tenen un hemisferi

1:22:48i que aprenen a llegir amb un sol hemisferi dret,

1:22:51per exemple, o amb un sol hemisferi esquerre.

1:22:54Això significa que inclús les dislèxies més severes

1:22:57es poden tractar amb el treball dur durant el temps necessari

1:23:00d'un pedagog

1:23:02i amb l'esforç dels pares i del nen.

1:23:05Hola. Em dic Supriya. Et volia preguntar...

1:23:09Un dels estudis de la neurociència és la consciència.

1:23:13Volia saber què és exactament i què en sabem.

1:23:18Gràcies. Una pregunta molt precisa.

1:23:22La consciència és, potser, un dels problemes més interessants

1:23:26i apassionants del cervell.

1:23:28Durant segles,

1:23:29hem tingut una visió dualista de la consciència.

1:23:33Concebem la idea

1:23:35que l'ànima i el cos són dues coses diferents,

1:23:40"mind and brain" en anglès,

1:23:42i que tots els aspectes superiors de la nostra consciència

1:23:46són, en última instància,

1:23:47independents del material del nostre cervell.

1:23:51I, en moltes religions, existeix la creença

1:23:53que l'ànima sobreviu encara que el cos mori,

1:23:57que la consciència i el cervell són independents.

1:24:00Estem intentant canviar completament aquest punt de vista

1:24:04amb l'estudi de la neurociència,

1:24:06que indica que cadascun dels nostres pensaments conscients

1:24:09correspon a un estat cerebral.

1:24:11Però encara cal veure com funciona,

1:24:14quina és la correspondència.

1:24:16He investigat molt això.

1:24:18En realitat, són estudis bastant simples

1:24:20que consisteixen a trobar condicions en què puguem distingir

1:24:24un tractament no conscient de la informació

1:24:28i un tractament conscient.

1:24:30Per exemple, jo puc mostrar molt ràpidament

1:24:32la imatge d'una paraula

1:24:34i, si us l'ensenyo molt poc de temps, no la veureu.

1:24:37Serà invisible.

1:24:38És el que anomenem imatges subliminals.

1:24:42És una cosa fàcil de fer en un laboratori.

1:24:44Només cal que projecti una imatge

1:24:47i la substitueixi per una altra ràpidament.

1:24:50Si les condicions són correctes,

1:24:52si la primera es projecta durant un temps tan curt

1:24:54que no hi ha temps de llegir-la, veureu únicament la segona.

1:24:57El cervell ha captat la primera, l'ha captada la retina,

1:25:01i podem veure fins on va.

1:25:03Així, podré desemmascarar-la,

1:25:04per exemple, treure la segona imatge o desplaçar-la una mica.

1:25:09I així, amb un simple cop d'ull, la persona diu: "He vist la paraula".

1:25:13I podeu trobar les condicions ideals

1:25:15en què l'estímul és absolutament constant.

1:25:18Però un de cada dos cops la persona diu que l'ha vista,

1:25:21i un de cada dos, diu que no.

1:25:22En aquestes condicions, tot és igual,

1:25:25l'estimulació física és igual,

1:25:27però la consciència varia,

1:25:28i això és el que fem al laboratori.

1:25:30A partir d'aquí,

1:25:31despleguem tots els mètodes d'imatgenologia cerebral

1:25:35i demostrem que hi ha una gran diferència

1:25:37entre el tractament conscient i el no conscient al cervell.

1:25:40El cervell funciona bastant en mode no conscient,

1:25:43i molts dels seus circuits s'activen així.

1:25:46Però, quan comprens una informació,

1:25:48es produeix una explosió d'activitat suplementària

1:25:51anomenada ignició,

1:25:53que es produeix al còrtex prefrontal i a les àrees vinculades a aquest.

1:25:57Hi ha un circuit addicional que s'il·lumina

1:25:59i que indica que tenim la informació en aquest espai de treball conscient.

1:26:04El que entenem per "ser conscient" és dirigir una informació

1:26:08a aquest espai mental on la podem emmagatzemar.

1:26:11El que ens sorprèn és que es pot tractar d'informació

1:26:14que s'ha mostrat en ràfega, molt breument, com una paraula.

1:26:17Però, si n'has pres consciència,

1:26:20significa que tens la informació disponible en un circuit,

1:26:23ressonant al cervell, que et permet pensar-hi.

1:26:26El que coneixem per "reflexió conscient"

1:26:29és la conservació de la informació

1:26:31en un lloc on la informació està estable.

1:26:33El cervell arriba a estabilitzar una informació que ha escollit,

1:26:37una entre moltes informacions disponibles.

1:26:39I aquesta informació a la qual has posat atenció,

1:26:43el cervell l'ha traslladada a un espai especial,

1:26:46a un circuit de neurones

1:26:47que és capaç de fixar la informació a la memòria.

1:26:51En resum, aquesta és la definició de la consciència.

1:26:54Quan ets conscient d'una informació,

1:26:56aquesta es troba disponible en aquest circuit,

1:26:59cosa que et permet manipular-la.

1:27:01Per exemple, la pots relacionar.

1:27:04El criteri principal de la consciència

1:27:06és que siguis capaç de parlar d'alguna cosa,

1:27:08d'explicar a altres persones alguna cosa que hagis vist,

1:27:10amb més facilitat o menys,

1:27:11per poder dir amb paraules alguna cosa que has vist.

1:27:14També ho pots retenir a llarg termini, recordar-ho a la memòria.

1:27:18Un objecte conscient és un objecte que es troba present

1:27:21en aquest espai frontal extremadament flexible

1:27:24que et permet actuar de manera extremadament variable.

1:27:28Hem trobat una base física de la consciència.

1:27:32Primer, amb els experiments amb persones corrents,

1:27:34com vosaltres o com jo, amb la projecció d'imatges en ràfega.

1:27:38Hem treballat molt amb il·lusions visuals.

1:27:41Les il·lusions visuals són interessants

1:27:43perquè, per exemple, hi ha una imatge que no es mou.

1:27:46He inclòs una imatge al meu llibre d'unes espirals.

1:27:49Per descomptat, la imatge està impresa i és estàtica,

1:27:52però, subjectivament, fa la sensació que està en moviment.

1:27:55Nosaltres podem descodificar i demostrar

1:27:58que els circuits cerebrals corresponents al moviment

1:28:01estan activats.

1:28:02Si tens la impressió subjectiva que es mou conscientment,

1:28:05és perquè el teu cervell ha representat el moviment

1:28:08en aquest circuit.

1:28:08La imatge està concebuda

1:28:10per activar els circuits del moviment.

1:28:12Cada impressió subjectiva

1:28:14correspon a un estat neuronal

1:28:16que som capaços, d'alguna manera, de començar a identificar.

1:28:20La investigació sobre la consciència encara no s'ha acabat

1:28:23i és molt interessant.

1:28:25Però hem de tenir en compte

1:28:26que també té conseqüències clíniques,

1:28:29i això és veritablement apassionant.

1:28:31Quan algú entra en coma, per exemple,

1:28:34perd la consciència.

1:28:35Però el coma no és el mateix que la mort cerebral.

1:28:38El cervell encara és actiu,

1:28:40però, tal com estem començant a entendre,

1:28:42aquesta activitat no està suficientment estructurada

1:28:45perquè es correspongui amb un estat conscient.

1:28:48De la mateixa manera, quan vas a dormir a la nit,

1:28:51perds la consciència.

1:28:52Després, quan somies, recuperes la consciència.

1:28:56Alguns agents anestèsics com el propofol

1:28:59provocaran que perdis la consciència en pocs segons.

1:29:02L'anestèsia general.

1:29:04Estem començant a entendre com funciona,

1:29:07a entendre que aquestes intervencions traumàtiques

1:29:09o farmacològiques pertorben el circuit de la consciència

1:29:12i li impedeixen activar-se o tenir aquesta activitat estable

1:29:15a llarga distància

1:29:17que es correspon amb l'estat conscient.

1:29:20Al meu laboratori, ens han atorgat una patent

1:29:23per mesurar el que anomenem la "firma de la consciència".

1:29:27És a dir, que som capaços d'enregistrar l'encefalograma dels pacients

1:29:31i, basant-nos en la complexitat de l'activitat cerebral

1:29:34i d'alguns càlculs matemàtics,

1:29:37podem dir que és probable

1:29:39que la persona encara sigui conscient o no ho sigui.

1:29:44Evidentment, això és molt important

1:29:48per a alguns pacients.

1:29:50No sé si heu sentit a parlar del "locked-in syndrome",

1:29:54la síndrome de l'enclaustrament.

1:29:57És una cosa extraordinària i, alhora, greu.

1:30:00Hi ha persones que no són capaces de moure's,

1:30:03estan totalment paralitzades,

1:30:06però són plenament conscients.

1:30:08La imatge és la d'una persona que està immòbil,

1:30:12és incapaç de parlar, de comunicar,

1:30:15que no està conscient.

1:30:17Però, en realitat, al seu interior, es troba algú

1:30:21que encara està perfectament conscient.

1:30:24En el cas de l'actina,

1:30:26algunes persones encara poden moure les parpelles,

1:30:28però hi ha pacients que no les poden ni moure

1:30:30i no tenen manera de comunicar-se amb l'exterior.

1:30:34Gràcies als estudis sobre el cervell,

1:30:36hem començat a poder diagnosticar els pacients,

1:30:39a distingir entre els que són conscients

1:30:41i els que no.

1:30:43Espero que, en un futur més aviat pròxim,

1:30:45puguem utilitzar interfícies cervell-ordinador,

1:30:47interfícies cervell-màquina,

1:30:48per poder ajudar aquestes persones a restablir la comunicació.

1:30:53És un repte enorme.

1:30:55Tindrem maneres de parlar amb el cervell

1:30:57i de descodificar els estats cerebrals

1:31:00per determinar el contingut dels pensaments

1:31:03i la presència d'un estat conscient.

1:31:05Les investigacions sobre la consciència han avançat molt

1:31:08i s'ha eliminat completament la idea del dualisme en aquest estat.

1:31:12Podem veure que cadascun dels nostres pensaments

1:31:15correspon a un estat neuronal.

1:31:18Hola, soc la Cristina.

1:31:19M'agradaria saber quines són les troballes més importants

1:31:22de la neurociència.

1:31:24Imagineu-vos que teniu al cap

1:31:26el superordinador més potent del planeta.

1:31:31Consumeix 20 watts,

1:31:32però és capaç de fer càlculs que encara no hem aconseguit imitar

1:31:36en els ordinadors.

1:31:37Ara és quan estem començant a poder-ho imitar.

1:31:39Imagineu que, quan teniu davant un nadó,

1:31:42us trobeu davant d'un superordinador.

1:31:45Crec que això té grans resultats pràctics i filosòfics, també.

1:31:50Amb filosòfics vull dir que soc el meu cervell.

1:31:55He d'acceptar, amb una certa humilitat,

1:31:59que tots els meus pensaments,

1:32:01totes les meves capacitats,

1:32:03que poden ser més o menys bones,

1:32:05provenen del meu cervell i dels aprenentatges que he adquirit.

1:32:11He rebut formació durant anys

1:32:14i encara puc aprendre,

1:32:17el meu cervell és plàstic a qualsevol edat.

1:32:20Evidentment, és més plàstic en la infància,

1:32:23però és capaç d'aprendre en totes les edats.

1:32:27Puc canviar,

1:32:28però he d'acceptar també els límits del meu propi cervell:

1:32:32quan jo mori, el meu cervell morirà.

1:32:35No puc viure més que el meu cervell.

1:32:37Soc el meu cervell.

1:32:39I això també significa

1:32:40que he de cuidar aquest superordinador.

1:32:45Aquest superordinador necessita alimentació, oxigen...

1:32:50És fonamental.

1:32:52I, per alguns nens, que són d'un nivell socioeconòmic baix,

1:32:56alimentar-se és una cosa que, per si mateix, és molt important.

1:32:59A més, com he dit, necessiten dormir.

1:33:02Penseu en el vostre son i en el son dels vostres fills.

1:33:06És fonamental.

1:33:07El cervell es construeix, en gran mesura, mentre dormim.

1:33:11Penseu en tot el que necessita el cervell per alimentar-se.

1:33:16I no és només l'alimentació física,

1:33:19sinó també la intel·lectual.

1:33:21He comentat que cal parlar al cervell.

1:33:24Parleu als vostres fills.

1:33:26Penseu que, cada cop que interactueu amb un nadó,

1:33:29es produeixen milions de sinapsis.

1:33:32Estimem que cada segon es produeixen entre dos i tres milions de sinapsis

1:33:37al cervell d'un nen,

1:33:39que es fan i es desfan amb la plasticitat cerebral.

1:33:43És extraordinari.

1:33:44Hi ha una efervescència en l'activitat cerebral.

1:33:47Quan diem que el cervell és plàstic,

1:33:50hem de pensar en el sentit literal.

1:33:52El cervell canvia contínuament.

1:33:54Les neurones es mouen.

1:33:55Les neurones són petites cèl·lules individuals

1:33:57que es desplacen com animals diminuts

1:34:00que s'uneixen entre ells.

1:34:01Tenim la possibilitat de canviar tot això, en certa manera,

1:34:04gràcies a l'educació.

1:34:05Personalment, m'interessen molt els temes educatius.

1:34:08Des de fa diversos anys,

1:34:09soc el president del Consell Científic per a l'Educació a França

1:34:13perquè crec que tenim un poder extraordinari amb l'educació

1:34:16per poder canviar i millorar el cervell,

1:34:18de manera que tots puguem millorar junts.

1:34:22Finalment, m'agradaria dir que avui no hem parlat prou

1:34:25d'un aspecte particular i extraordinari del cervell humà,

1:34:29que és la capacitat de socialitzar.

1:34:31Al nostre cervell hi ha circuits socials,

1:34:34circuits en què representem la resta

1:34:36i ens representem a nosaltres mateixos a través de la resta.

1:34:39És un sistema de circuits cerebrals

1:34:42que l'espècie humana ha desenvolupat particularment,

1:34:45molt més que la resta dels animals,

1:34:47que ens permet pensar en els pensaments de la resta.

1:34:50Aquest circuit ens permet socialitzar,

1:34:52comunicar-nos entre nosaltres, educar els nostres fills.

1:34:55Però és el mateix circuit

1:34:57que ens permet odiar una comunitat o una altra

1:34:59perquè ens enfrontem entre nosaltres.

1:35:02Per mi, les troballes en neurociència tenen grans resultats pràctics

1:35:06en la manera en què ens concebem a nosaltres mateixos

1:35:09i en què hem de valorar l'educació.

1:35:11Potser l'educació

1:35:13és una de les millors invencions de la humanitat.

1:35:15Gràcies a l'educació,

1:35:17hem inventat una manera de modificar-nos

1:35:19i de millorar-nos a nosaltres mateixos,

1:35:21més enllà del que l'evolució havia fet possible en un principi.

1:35:24Moltes gràcies a tots per les vostres preguntes

1:35:27i que tingueu un feliç cervell.